L'ensopegada de VW
En plena fase d'oberta hospitalitat del govern central contra la Generalitat, el president de la Seat-Volkswagen va fer un gest innecessari de suport a l'administració central que, sens dubte, era un disc sol·licitat. En efecte, el representant de la multinacional de l'automòbil es va prestar a fer cas omís del protocol i, sense ni tan sols notificar-ho al govern autonòmic, va visitar la fàbrica de Martorell acompanyant Rajoy per fer conjuntament l'anunci d'una inversió de 4.000 milions d'euros a les fàbriques espanyoles (amb un 75% del total a Catalunya). Per tant, va ser una vulneració del protocol, una descortesia i un gest partidista de mala educació. De totes maneres, tots dos van trobar en el pecat la penitència, en esclatar-los als morros el gran escàndol de la VW, amb una vulneració de la llei i un frau per part del fabricant que esquitxava el qui volia compartir un èxit sense respectar l'obligada presència de l'autoritat catalana. Ja d'entrada, les accions de VW van caure un 20% amb una pèrdua de 13.000 milions d'euros de capitalització en el mercat per culpa de les emissions prohibides dels motors dièsel. Així, doncs, el segon fabricant mundial passava a ser un infractor de les normes de protecció del medi ambient. Són, per tant, previsibles multes de milers de milions i probablement acusacions penals.
La magnitud del desastre es pot comparar perfectament amb el col·lapse d'Enron, l'explosió de la petroliera al golf de Mèxic o els desastres bancaris. De moment s'han reservat 6.500 milions d'euros per compensar els consumidors i pagar les multes corresponents, tot i que previsiblement la xifra haurà de ser superior. Tot plegat resulta adversatiu per als accionistes, empleats i clients igual com ha passat sempre amb la banca encara que estigui sotmesa a unes regulacions molt estrictes. En realitat, s'haurà de permetre un marge per a equivocacions honestes. Aquí, el ministre Soria va reaccionar expressant el propòsit d'exigir la devolució de les subvencions concedides al fabricant. Però Rajoy el devia renyar, perquè l'endemà ja li devia haver fet un toc i llavors es va limitar a donar per fet que es mantindran les inversions a Espanya i, a canvi, continuaran rebent els ajuts per a recerca i desenvolupament, els que sempre s'han concedit amb la clàusula de confidencialitat que ha deixat el descobert una pràctica prohibida per la Unió Europa. A part que la retallada de costos serà inevitable per fer front a les conseqüències. Tant és així que la Bayer ja s'ha queixat de la reducció o cancel·lació de comandes de peces de plàstic. I els analistes estimen que els costos seran com a mínim de 30.000 milions d'euros. Així ho va reconèixer el nou president Matthias Müller, que a corre-cuita ha hagut de substituir el cessat titular anterior.
Els càlculs de la nova direcció són d'un cost d'1,4 vegades els ingressos anuals totals. Aquesta és, per tant, la situació de l'empresa que va crear, l'any que jo vaig néixer, Adolf Hitler per fabricar el cotxe popular ara pomposament presentat en la publicitat com el genèric Das Auto. Caldrà, doncs, retallar la partida de recerca i desenvolupament. Seran intocables els patrimonis de les famílies Porsche i Piëch, però no els diners destinats al futbol, (Bayern de Munic, Ingelstadt i Wolfsburg) o la presència dels cotxes en les curses de les 24 Hores de Le Mans. Segurament estem assistint, doncs, a la mort del dièsel i a la reducció de 200.000 llocs de treball que VW té per sobre de la plantilla de Toyota per a una producció molt similar. És per això que sonen desafinades les declaracions que a Espanya no hi haurà retallades encara que ho diguin als amics del PP, als obrers de Landaben (Navarra) o que la casa mare tingui concedit als sindicats el dret de veto en cas de tancament d'alguna fàbrica. En tot cas, no s'hi valdrà de parlar de dièsel net igual com ja no es pot dir carbó net o si no s'haguessin comprovat els efectes en infants asmàtics. Pensem que s'ha de salvar el planeta. En conclusió, doncs, segurament acabem d'assistir a la mort del dièsel i els motors d'aquesta mena han d'anar als museus mentre els consumidors reaccionen contra la contaminació. Segurament és l'hora dels cotxes elèctrics i de reduir la plantilla a nivells d'empresa japonesa i amb plena coincidència que un procés de retallada de cost no pot ser mai indolor. Allò que està en joc és recuperar la credibilitat de l'empresa en un moment en què la pèrdua de cotització accionarial ha passat ja del 20 al 37% a causa del fet que la meitat de les vendes eren de dièsel. En definitiva, VW té al davant seu una batalla per recuperar la confiança i això s'ha d'aconseguir en un mercat cada vegada més globalitzat. Sorry, Rajoy!
