Ca montes
Giragonses
Demà, divendres, es tanca el període oficial per a presentar coalicions a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. I al País Valencià avui, dijous, encara no sabem quina serà la coalició amb la qual concorreran Compromís, Podem i potser també altres grups com Esquerra Unida.
La cosa és d'infart i ja ha fet tantes giragonses que resulta difícil explicar-ho i tot. Compromís i Podem van aconseguir un resultat excel·lent en les eleccions valencianes del maig. Els nacionalistes van obtenir 19 diputats i Podem, 13. La suma de les dues forces (un exercici sempre complicat i arriscat) donaria, per tant, 32 diputats per un espai que té força coses en comú. Cosa que hauria significat la victòria electoral, si es té en compte que el PP, primera força en els comicis, en va obtenir 31.
Des de la mateixa nit electoral, per això, es van alçar veus reclamant una aliança que poguera aconseguir en les eleccions espanyoles ni més ni menys que guanyar-les. Però hem arribat literalment a la campana i la feina encara presenta dubtes.
Podem va voler fer valdre primer la seua força demoscòpica per a intentar engolir Compromís i crear una coalició on la veu cantant foren ells. Compromís va reaccionar i va posar condicions. Una de les quals era la creació d'un grup parlamentari propi, valencià i no subordinat a Podem. La divisió interna a Compromís ha estat tan intensa que per moments ha semblat que es trencaria la coalició. Però finalment sembla que, en l'últim sospir, hi haurà acord com a mínim entre Compromís i Podem.
Un acord que potser ja no és suficient, si és que els electors s'han cansat pel camí.