Amenaces

El govern espanyol amenaça la Generalitat i el Parlament. Els recursos que ha presentat contra la declaració d'inici de la desconnexió han pujat un nivell l'esglaó en aquest sentit. Inclouen una llista de vint-i-un polítics i funcionaris que ara ja estarien formalment avisats, si el tribunal decideix que ha de fer efectives les sancions que proposa l'executiu. Per això van modificar la llei del propi tribunal. Les circumstàncies de l'amenaça, però, són molt vaporoses. I difícilment acceptables des del punt de vista jurídic. Amenaçar opinions o declaracions fetes per diputats és portar els límits de la democràcia a uns extrems que la deixen simplement irreconeixible. I la declaració de la desconnexió de moment només és una declaració que no ha produït encara efectes jurídics.

Una declaració que marca, això és cert, un calendari i unes accions a fer. Però que no les fa. I aquesta és una qüestió difícil de negligir des del punt de vista jurídic. Tots sabem com funciona la justícia espanyola. I la política. No estic dient, per tant, que el tribunal siga capaç de desobeir el govern de Rajoy. Ningú no espere que això passe i jo tampoc. Però és evident que les presses i la precipitació electoral han portat el govern espanyol a pressionar en una direcció que a la llarga pot causar-li més problemes que no pas solucions.

Imputar un parlamentari pel fet d'opinar una cosa, per més forta que aquesta siga i per més contrària que siga a l'ordenament constitucional del país, és greu fins i tot com a concepte. I no dic ja com a pràctica. No crec que siga fàcil trobar en cap parlament europeu, tret de l'espanyol, un sol diputat que imagine que això es pot fer.

Multar, i no dic ja inhabilitar, la presidenta del Parlament per una declaració política serà complicat d'explicar per Rajoy a Europa i fins i tot li podria provocar un notable maldecap amb la justícia continental. Perquè el delicte que Rajoy pretén invocar és exactament la base de qualsevol sistema democràtic.