Diuen alguns

Diuen alguns que la CUP no vol la independència de Catalunya. Que només es vol aprofitar de l'onada independentista per aconseguir els seus objectius principals, que no són altres que la mort del capitalisme, la sortida de la UE, la sortida de l'euro, la nacionalització de les elèctriques, les gasístiques, les petrolieres, i que el seu programa econòmic és d'il·luminats... Per tant, ens han fet un gol i per culpa seva no podrem investir president, Artur Mas, i per pura lògica no tindrem més remei que anar a noves eleccions.

Diuen alguns que la pretesa coherència de la CUP no és res més que una rebequeria d'adolescents, de gent que es creuen que són l'eix de l'univers i que volen posar presidents i consellers i dirigir la Generalitat sense assumir cap responsabilitat de govern. Una coherència que no és res més, diuen, que radicalisme, enveja i supèrbia.

Diuen alguns que ja no es poden assumir més condicions de la CUP. Diuen que s'ha de clavar un cop de puny sobre la taula i dir prou. O accepten en Mas de president i el seu programa (en aquest moments, ni sabem si és el programa de Junts pel Sí) o anem a noves eleccions. Ja veurem, diuen, quants vots trauran. Els que així pensen, no han entès res de les dinàmiques de la CUP. Per altra banda, el primer que trenqui la baralla, serà castigat a les urnes.

Algú creu que CDC vol anar a unes eleccions, i amb possibilitats de perdre?

Diuen alguns que, davant l'enrocament actual de la situació, ERC i els independents de Junts pel Sí no parlen ni diuen res perquè ERC espera pacientment que CDC es trenqui (si ja no ho està) i els deixi a ells el camp obert per aconseguir el que sempre han volgut, presidir i dirigir la República Catalana. Diuen que, igual que la CUP, ERC tampoc és de fiar. Aquesta tesi és sostinguda especialment per votants convergents que afirmen que varen votar en Mas, tot votant Junts pel Sí.

Diuen alguns que el president Mas està sol com un mussol. Només un petit grup està al seu costat. De fet, Artur Mas ha pres moltes decisions sense comptar ni amb el partit ni amb els seus més íntims. La conferència del novembre del 2014 al Fòrum va deixar descol·locats propis i estranys. El pacte del mes de gener amb ERC per anar separats també va ser una decisió molt seva. Per no afegir que ha estat ell i només ell qui ha acceptat les tres macroconselleries i la proposta de sotmetre's a una qüestió de confiança el juliol del 2016. És veritat que, en molts moments, la cara del president és tot un símptoma de solitud.

Diuen alguns que Mas ha de ser el president, perquè se l'ha jugat personalment i ha complert tots els compromisos. Mas, diuen, ha fet el que la societat li ha demanat. Bé, això és veritat, però no pas tota la veritat. Es pot dir que ha tirat endavant el procés, però amb moltes contradiccions i fins i tot amb algun xantatge

Diem alguns, i espero que siguem molts, que malgrat totes les tensions, els desacords, les pressions, d'un costat i de l'altre, en pocs dies tindrem president, govern i caminarem amb pas ferm cap a la independència.