Entre Netflix i ARTE
“Quan jo tenia 15 anys, hi havia un cinema a cada estació de tren.” Això passava a Alemanya fa molts anys. Ho explica una àvia al film Pervy Cinema (Cinema pervers), de l'alemany Oliver Schwehm. La novetat no és la desaparició dels cinemes a les estacions i l'actual proliferació de sales a cada casa. La gràcia és l'oportunitat de veure l'estrena d'aquest film a ARTE, que la prestigiosa cadena francoalemanya de qualitat ha començat a oferir amb subtítols en anglès i espanyol (a més del francès i l'alemany).
La nova proposta d'ARTE comprèn una selecció de programes subtitulats en els quatre idiomes, que serà accessible progressivament a través de les plataformes de distribució digital a tot Europa. La iniciativa respon a un projecte pilot impulsat pel Parlament Europeu per afavorir la integració europea a través de la distribució multilingüe de continguts audiovisuals de gran qualitat i de rellevància cultural.
La notícia, anunciada a Estrasburg el 17 d'aquest mes, s'afegeix a la no menys important de l'entrada de Netflix en el mercat audiovisual espanyol ara fa un mes. La plataforma nord-americana de vídeos sota demanda, que produeix i distribueix sobretot telesèries de qualitat i que té més de 60 milions de clients arreu del món, arribava a Espanya amb una oferta lingüística única en espanyol. No descartaven, tanmateix, d'incorporar “un altre idioma, si creix la demanda”.
Tot i la baixa penetració de la televisió de pagament al mercat espanyol, tots els grans operadors (Movistar, Vodafone, Orange, Atresmedia, Mediaset) han emprès estratègies comercials agressives per situar-se millor en un mercat que es preveu molt competitiu. La pregunta inquietant és: quin futur espera a la cultura audiovisual catalana i en català en aquest nou escenari dominat per unes multinacionals amb produccions homologades d'altíssims pressupostos i amb l'interès de rendiments sense risc? Netflix i les altres plataformes obliguen a repensar l'ecosistema del consum audiovisual a Catalunya i a tot l'espai del català. I també a preguntar-se com afrontar la pervivència d'un sistema català de producció audiovisual de qualitat, així com la viabilitat de la llengua en la nova ecologia dels continguts i fluxos audiovisuals.
Quina serà la dieta audiovisual dels catalans i catalanes en un entorn d'accés a programes originats en algun no-lloc i servits amb una de les grans llengües mundials? Podran resistir l'ofec corporacions locals com la CCMA? Podran subsistir les petites empreses del sector audiovisual català? Tindrà suficients oportunitats de negoci una plataforma catalana com Filmin?
En tot aquest embull, la iniciativa d'ARTE semblaria afavorir encara més la supremacia del mercat audiovisual en espanyol. En part és cert. Però, d'altra banda, crec que ARTE també ofereix un model d'acció per repensar en profunditat el futur de la cultura audiovisual catalana. Almenys en tres direccions. Primera, aprenent a compartir el projecte entre països. Segona, assegurant el caràcter públic i independent de la cadena. I tercera, garantint el compromís amb la qualitat.
No hi ha dubte que la cultura catalana té avui un repte colossal. I és la seva fragilitat com a cultura audiovisual diferenciada en l'ecosistema general de creació, de producció, de distribució i de disponibilitat de continguts. En aquest repte, tots els actors de tot l'espai del català són pocs. Però els governs de cada país del català n'han d'assumir la responsabilitat primera.
