Ventre de balena

Just quan acaba d'entrar a l'autopista, la seva filla li truca per dir-li que se'n va a dormir. De poques paraules, seriosa i sempre patidora, la filla l'adverteix: “Vigila, que vas sola, deus estar cansada i l'autopista és molt avorrida.” Abans de penjar, li recorda que compleixi amb el pacte: “Arribis a l'hora que arribis, vine a fer-me un petó.”

Mentre les llambregades de llum dels fanals de l'autopista escombren rítmicament l'interior del vehicle, la mare torna a recordar un cop més d'un cop més el dia que van anar a buscar la seva filla a l'orfenat. L'informe que els van lliurar deia que vuit mesos abans havia estat trobada a trenc d'alba a la porta tres de la ciutat de Shaoyang. Pesava un quilo set-cents grams. Providencialment, un treballador de la siderúrgia va distingir la manteta blava que embolcallava el nadó enmig de l'atapeïda catifa de fulles. Si ell no l'hagués recollit, molt probablement hauria patit l'atac dels gossos ferotges que, així que fos clar del tot, rondarien les portes de la ciutat.

Tretze anys després, la nena encara no els ha volgut parlar del seu passat, del seu abandonament, ni ha explicitat cap pensament sobre els seus pares biològics, desconeguts.

El primer que fa la mare quan arriba a casa és pujar a l'habitació de la seva filla. A la llum de la làmpada de la tauleta de nit ressegueix el títol dels tres llibres preferits de la seva filla: Seguirem vivint, Oliver Twist, i el conte Vanka, de Txékhov, que explica la història d'un nen orfe enviat a Moscou per aprendre l'ofici de sabater, i que la nit de Nadal escriu al seu avi perquè vagi a buscar-lo i se l'endugui a viure amb ell. Al cim de la taula d'estudi, en un full de l'agenda assenyalat amb la beta, la mare descobreix una nota escrita per la seva filla: “La petita balena que va ser vista a Barcelona, avui ha estat sacrificada al port de Tarragona. Estava ferida, desorientada i molt dèbil. Primer, els veterinaris l'han sedat. I després l'han matada per estalviar-li més patiment. Era una cria de balena, de 6,6 metres de llargada i 2 tones de pes. Es veu que durant la migració va perdre la seva mare. Potser per això s'acostava a nosaltres i no s'atrevia a abandonar el litoral per anar mar endins i nadar tota sola.”