Increïble...

La primera cosa increïble és que després d'obtenir quasi dos milions de vots i majoria absoluta al Parlament amb 72 diputats, a hores d'ara encara no tinguem ni president, ni govern ni res de semblant. Ningú a casa nostra ni a fora ho pot entendre. Fer un país nou, just i net és molt difícil, però no poder ni començar a construir-lo és absurd i està fora de lloc.

La segona realitat incomprensible és el resultat de l'assemblea de la CUP a Sabadell, en què s'havia de resoldre si s'investia Mas. El resultat en empat matemàtic de 1.515 a favor i 1.515 en contra és absolutament incomprensible.

Algú es creu aquest resultat? Què va passar, doncs? La hipòtesi més versemblant seria que la diferència de vots a favor i en contra va ser tan minsa que no es varen atrevir a donar el resultat real. No sabem si els 3, 7 o 12 vots de diferència eren a favor o en contra de Mas. Davant el perill de trencar l'organització, devien acordar que no havia guanyat cap tendència. D'aquesta manera, tots contents. O tots emprenyats, però sense trencar el moviment cupaire.

És molt difícil entendre que una organització tan assembleària com la CUP, davant els resultats, no proposés allà mateix una nova votació per desempatar. Hauria estat molt senzill. Un partidari del sí i un del no exposen les seves raons i tot seguit, nova votació. Hauria sortit també un empat? Vés a saber, però en tot cas hauria quedat tot molt més clar així que no pas ajornant la decisió pel dia 3 de gener en un consell polític. Ells, que critiquen que les decisions es prenguin en una taula, i tenen raó, ara resulta que també ho fan. Va ser una taula més gran (unes setanta persones) però va ser el nucli dirigent, com passa en tots els partits, qui va prendre la decisió final.

El que és una absurditat com una casa de pagès és que els diputats, elegits amb més de 335.000 vots, no puguin ni parlar ni votar a les assemblees. Algú ho pot entendre? Quines normes són aquestes? Quina dinàmica és aquella en què els negociadors que s'han passat tres mesos parlant, perfilant una sèrie de qüestions amb Junts pel Sí, que diverses de les propostes cupaires han estat assumides per Junts pel Sí, no puguin exposar cap informació de l'estat de la situació?

Quina representació popular pot ser millor que aquella que ha estat validada pels vots? Els tres mil militants i simpatitzats de la CUP no poden saber el que pensen i opinen els seus diputats? El món al revés.

Tenint present aquest sistema assembleari, el que ja resulta molt incomprensible és que un grup i una organització que es diu radicalment assembleària i que té uns representants que no poden decidir res si no passa pel sedàs de les assemblees, participi en les institucions que són bàsicament representatives del vot popular i que tenen la seva màxima expressió en el Parlament. La democràcia parlamentària té les seves regles i és molt difícil participar-hi si aquestes regles no són acceptades. La CUP, pel que es veu, no va per aquest camí. Ens podem preguntar què hi fa una organització així en una democràcia parlamentària?

Per acabar, també es fa molt i molt difícil entendre que la CUP ens amagui el verdader problema que tenen dins de l'organització. El dilema no és tant (que també) investir Mas o no. La divisió de la CUP és bàsicament entre els que primer volen fer la revolució social i després la independència, i els que opinen que és millor primer tenir la independència per disposar dels mitjans per fer la revolució social. Aquest és el gran dilema de la CUP. La investidura de Mas és una excusa.

Ara mateix, però, la CUP ja no té interès. Ara volem saber si els que tenen seny, per edat, sapiència i gràcia, fan allò que els cupaires no han fet: un pas per seguir al camí de la república catalana on ja som.