I més preguntes

Algunes de les preguntes que ens podem fer:

– Per què en l'assemblea de Sabadell la CUP va dir que el resultat d'empat a 1.515 era real i no un invent que es varen treure de la màniga per no dividir encara més l'organització? Què va passar perquè ens vulguin fer combregar amb rodes de molí? Algun dia haurem de saber tota la veritat.

– Per què el president Mas va ajornar fins a l'últim moment la decisió de fer un pas al costat (bon eufemisme) per poder avançar amb el procés cap a la independència? Només va ser decisió seva o bé algunes persones de Junts pel Sí –Convergència, ERC i Independents– li ho demanaren?

– Només va ser el president Mas qui va escollir el seu substitut en la persona de l'alcalde de Girona Carles Puigdemont? No ho va consultar amb ningú? Ho va proposar abans a Neus Munté? A Muriel Casals, com es va dir a manera de fet indiscutible durant una estona suficient perquè se'n fes ressò Catalunya Ràdio? Ens agradaria saber-ho. La veritat és que el divendres abans, més o menys a les 12 del matí, Puigdemont encara no sabia res. El vaig trobar a la plaça del Vi assegut sotes les voltes, parlant amb el regidor Carles Ribas, i l'home estava tan preocupat, o més, que tots nosaltres pel desenllaç del procés (si no em va enganyar).

– Parlant del president Puigdemont, ens podem preguntar si la casualitat ha tingut un paper important en la seva vida política. Va ser candidat a l'alcaldia de Girona pocs mesos abans de les eleccions perquè el candidat Mascort va retirar-se en rebre amenaces de mort. Sense aquest fet, Puigdemont no hauria estat alcalde de Girona i segurament ara no seria president. I si Junts pel Sí hagués tingut un diputat més, avui tampoc seria president. La casualitat ha jugat a favor seu? I, en principi, podem concloure que li ha dut sort? Si és així, ara més que mai desitgem que no li falli.

– Per què ERC ha estat tan callada durant molt de temps, almenys a nivell públic? Només l'última setmana es va mostrar absolutament decidida a continuar negociant i fins i tot insinuant que la solució era que el president Mas fes un pas al costat. També algú ho hauria d'explicar. No crec que siguin tan innocents i tan bons com diuen alguns ni tan interessats i malvats com diuen d'altres.

– Per què Mas va ser tan dur amb la CUP, i la CUP tan dura amb Mas, hores abans de tancar el pacte d'investidura i de govern? Els retrets estaven previstos en el pacte?

– Una pregunta que és molt pertinent. Com és que Rabell és tan contundent qualificant el procés cap a la independència com una gran enganyifa i dient que els seus defensors són uns somiatruites? En tot cas, Rabell ha de pensar que la voluntat d'un poble sempre ha de ser viable. Com pot dir al mateix temps que un referèndum sí que és viable? És que Rabell creu sincerament que un referèndum pactat amb l'Estat encara és possible, si l'oligarquia espanyola no vol ni sentir-ne a parlar? Només un impossible mandat de Podemos amb majoria absoluta podria arribar a permetre aquest referèndum –demanant el no, és clar. De fet, la cara agressiva i de pomes agres tant de Rabell com de Coscubiela són la més clara expressió de la seva impotència i d'estar fora de joc. Com pot dir, a més a més, Rabell que la CUP ha investit Puigdemont a canvi de res?

– Per què el rei no va rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell? La mateixa casa reial ha dit que era una decisió del govern central. Però ell, com a rei, no hi podia fer res? Segur que en un cas així podia però, senzillament, no ha volgut. Per al procés independentista no ens va gens malament, la negativa del monarca. Demostra moltes coses: que no tenen cap voluntat de diàleg ni cap respecte a la legalitat democràtica. Si ell no té cap respecte pel Parlament i la seva presidenta, votats democràticament, quin respecte hem de tenir per un rei que no hem votat? No va ser príncep de Girona? No és el president d'honor de la Fundació? No ha estat rebut diverses vegades amb tota atenció i respecte per l'alcalde Puigdemont, avui president de la Generalitat? Això és simplement una manca d' educació i de respecte. A un rei, el mínim que se li demana és educació. Per tant, potser no hem pas de pretendre que ens entengui, que, tractant-se d'un Borbó, és altament improbable.
I així podem continuar...