Turbulències que ens envolten

Si fem una repassada a l'horitzó de l'economia mundial veurem núvols, turbulències o incògnites per tot arreu. Ja no es tracta únicament del preu del petroli, l'alentiment de la Xina o la crisi dels països emergents. Ara són tantes les qüestions que, pel seu nombre o diversitat, arriben a desconcertar-nos abans que ens afectin directament. Sense anar més lluny, Anglaterra ens planteja una Europa de dues velocitats tant si prospera el Brexit com si Cameron obté un règim que conjugui la permanència a la UE amb un sistema de vestit a mida de país acostumat a no aplicar ni el sistema mètric decimal per quedar-se en iardes, polzades i milles o conduir per l'esquerra. Amb un referèndum que comença a preocupar moltes empreses o a renovar els obstacles a una tercera temptativa de combinar els mercats de capitals de la Gran Bretanya i Alemanya, en una fusió entre iguals tot i que la borsa germànica representaria el 64% del total. En tot cas, el Brexit podria ser perjudicial per a l'esterlina, però sobretot per a l'euro, que viu en una decrepitud econòmica, una inflació preocupant i una crisi d'immigració de refugiats aclaparadora. La preocupació existirà encara que guanyi el sí a la permanència atès que, a partir de la consulta, tothom reclamaria un tracte especial. Recordin aquella dita que la boira d'Anglaterra impedia navegar al pas de Calais i el The Times va publicar en portada que el continent estava aïllat.

De fet, l'euro ja ha perdut un 1% aquesta setmana i no s'interpreta que això millori la competitivitat de les exportacions, sinó com una possible pèrdua de confiança que es presenta en un mal moment. D'entrada, els saudites declaren que no permetran una retallada de la producció de petroli i que, en realitat, els qui han de retallar la producció són els que exploten el shale o les sorres del Canadà, és a dir, els que tenen costos més alts. Altrament els productors més competitius quedarien penalitzats i representarien una subvenció oculta per a més d'un milió de barrils diaris. S'ha observat, doncs, com a reacció una recuperació de l'or, entès com a paradís, amb una puja de 16 dòlars l'unça, mentre que el dòlar baixarà un 0,7% en relació amb el ien i l'índex de confiança dels consumidors EUA baixava al 92,2%. De totes maneres, el mercat de treball passa per un moment favorable i podria contribuir a restablir la confiança si les condicions financeres s'estabilitzessin. Després de les setmanes d'agitació, els preus dels bons de banca amb més risc, que són els contingents convertibles (cocos), han deixat de caure, cosa que evita la necessitat de rescat estatal. Caldrà, per tant, anar aclarint els actius i diferenciant els bons dels actius de capital i cupons. I està per veure si això conduirà a un cost més alt o una recompensa dels que l'encertin i gosin fer l'aposta.

La possibilitat de ‘Brexit' va causar dilluns passat una baixada del 2% de l'esterlina i és probable que la volatilitat s'allargui fins al referèndum del mes de juny, que si acaba en ruptura podria causar una devaluació d'entre un 15% i un 20%. Val a dir que potser la por guarda la vinya millor que no pas el Banc Central. Tanmateix, la City de Londres pot estar inquieta encara que els temors puguin ser tan infundats com ho van ser els del 1999, quan el Regne Unit va optar per quedar-se fora de l'euro. De moment, centenars d'empreses s'han pronunciat contra la permanència a Londres en cas que es voti a favor d'abandonar la UE. Especialment ho farien les grans asseguradores, que van començar quan Lloyds al s. XVII va encetar l'activitat, centrada principalment en l'assegurança del transport marítim. En aquest sentit, amb la caiguda del mur de Berlín i la implantació del teló d'acer es va pensar que el capitalisme havia triomfat com els mercats lliures s'imposen a la planificació central. Es deia que Hayek s'havia imposat a Marx i Fukuyama va proclamar el final de la història. Però la realitat era una altra sense cap determinisme històric, cosa que fa que el mercat lliure quedi sotmès al principi que allò que és massa gran per fer fallida vulneri la idea del mercat lliure. Podem renegar, doncs, de les finances globals, però tots som còmplices del sistema. És amb aquest rerefons que comença a Xangai la reunió del G-20 amb els ministres de Finances i governadors de bancs centrals dels països més avançats i les principals economies emergents. L'FMI, amb una directora que recupera lideratge a pesar de l'afer de favors a Bernard Tapie, demana accions multilaterals per impulsar el creixement i contrarestar qualsevol risc en aquest moment crític.