De set en set
Cervantòlegs
És típic de provincians com Rajoy, president provisional d'Espanya, pensar que acontentava els catalans en regalar al president Puigdemont aquell tros del Quixot on surt Barcelona. No ha de sobtar que Rajoy mostrés tanta ignorància sobre Cervantes, l'escriptor castellà per excel·lència. Catalunya té estudiosos que saben més coses de Cervantes i el Quixot que les que pot saber el polític incapaç de fer govern. En la nostra tradició cultural hi ha un pioner del cervantisme, el valencià Gregori Maians, qui tot i l'atenció acadèmica que prestava al Quixot va patir la fúria catalanofòbica desencadenada per les ensulsiades del 1707, al País Valencià, i del 1714, al Principat. L'atracció intel·lectual per Cervantes es renovà des del segle XIX en l'articulisme del mallorquí Miquel dels Sants Oliver; i en l'obra de Joan Givanel i Mas com a crític i com a conservador de la col·lecció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, nomenat pel govern Macià. L'erudit Givanel, més conegut per la seva monumental hemerografia sobre premsa catalana, ja havia assumit el 1915 un encàrrec de l'Institut d'Estudis Catalans: catalogar la col·lecció cervantina que l'industrial Isidre Bonsoms va donar a la corporació. El Givanel cervantòleg s'havia format amb el professor Clemente Cortejón, un dels mestres que influïren en les vocacions universitàries catalanes per l'estudi de la literatura de Cervantes. Dispensem Rajoy. És propi de provincians madrilenys creure que els catalans som provincians com ells.