Un panorama diferent

[...] Tout est désert. Mais non; seul près des murs noircis, / un enfant aux yeux bleus, un enfant grec, assis, /
courbait sa tête humiliée; / Il avait pour asile, il avait pour appui / une blanche aubépine, une fleur, comme lui / dans le grand ravage oubliée.

Ah! pauvre enfant, pieds nus sur les rocs anguleux! / Hélas! pour essuyer les pleurs de tes yeux bleus /  comme le ciel et comme l'onde, / pour que dans leur azur, de larmes orageux, / passe le vif éclair de la joie et des jeux / pour relever ta tête blonde,

Que veux-tu? Bel enfant, que te faut-il donner / pour rattacher gaîment et gaîment ramener / en boucles sur ta blanche épaule / ces cheveux, qui du fer n'ont pas subi l'affront, / et qui pleurent épars autour de ton beau front, / comme les feuilles sur le saule?

Qui pourrait dissiper tes chagrins
nébuleux? / Est-ce d'avoir ce lys, bleu comme tes yeux bleus [...]

Veux-tu, pour me sourire, un bel oiseau des bois, / qui chante avec un chant plus doux que le hautbois, 

L'enfant. Victor Hugo

(8-10 juliol 1828)

Avui a la zona de Lesbos i Chio s'hi respiren uns altres impulsos i entre ells una represa de relacions grecoturques i es parla, fins i tot, d'una possible reunificació de Xipre. Allà va començar una era que ara s'acaba i culmina amb l'elecció d'un alcalde de Londres d'origen pakistanès i presumiblement musulmà.

Altres impactes passen per la crisi del petroli que ha perjudicat en part l'Argentina i ha convertit Veneçuela en un país incapaç de proporcionar les necessitats més bàsiques. Als EUA s'han tancat pràcticament tots els pous i el petroli originat per pissarres bituminoses va a la baixa. El trànsit pels canals de Panamà i de Suez reflecteixen l'impacte. La primera naviliera del món (Mersk) ha vist baixar el trànsit fins al punt que la major part dels vaixells cisterna ara s'utilitzen com a dipòsits flotants de cru. El país amb més pes mutatis mutandis, és a dir, Noruega, ja no pot mantenir el lideratge del seu fons estatal d'inversió. A Escòcia, per un punt els nacionalistes no han aconseguit la majoria i abandonen la possibilitat d'un nou referèndum atès que en les condicions actuals el petroli del mar del nord ja no garanteix un futur. El gran perjudicat és Rússia, amb una economia molt basada en els hidrocarburs.

En canvi, a Espanya li ha tocat la rifa amb un valor de reducció del cost del
petroli d'un 20%. És segurament una part d'aquest creixement de l'economia espanyola del qual presumeix com a mèrit propi el govern Rajoy. Són factors, per tant, que han permès a Espanya veure plogut del cel un fort estalvi dels carburants. Hi ha també la lògica readaptació d'una Aràbia Saudita i d'uns emirats del golf Pèrsic que trontollen. I, per si érem pocs, ha parit l'àvia amb la reaparició del petroli iranià alliberat de les sancions anteriors. Altres països afectats són els de perfil de monocultiu petrolier com ara Nigèria o Sudan.

Les conseqüències fan que siguin vigents el llibret de Stéphane Hessel Indigneu-vos! o el llibre de Thomas Piketty El capital al segle XXI, que denuncien un empobriment de les classes més modestes i una retallada de l'estat del benestar. No cal furgar gaire per adonar-se que la riquesa es manipula en poques mans, que creix l'atur i que tenim una classe treballadora sobre la qual recau el pes de la crisi. Només cal recordar les manifestacions a Wall Street, el 15-M a Espanya o les actuals protestes a França.

El deteriorament de l'economia de les famílies i la seva sorda protesta contrasta amb l'enriquiment dels poderosos i dels més alts dignataris anteriors. Per exemple, la família Aznar. Amb el pare fent negocis a la Líbia de l'assassí i dictador Gaddafi, la mare cobrant per conferències amb remuneració astronòmica, el fill adjudicant-se la venda dels milers de pisos de la Sareb i el gendre guanyant cent milions l'any com a president d'alguns premis d'automoció. En aquest camí de falta d'exemplaritat, el patriarca ha hagut de ser multat per haver comès un frau fiscal pel ministre Montoro, que ell mateix va nomenar l'any 2000 per portar les regnes de la hisenda espanyola. Ja no queda ni un pam de net quan l'altre expresident Felipe González, que va estar cobrant de filials de La Caixa, apareix ara en un vídeo defensant un dels implicats en els papers de Panamà, el broker Farshad Massoud Zandi, accionista de Star Petroleum. N'hi ha per llogar-hi cadires i per sumar-se a la incruenta protesta. “Triste y oscuro se anunciaba el reinado de Witiza”.