Tertúlies i debats

Sovint escolto les tertúlies de TV3 i de 8tv. Segons el meu parer, deixen molt a desitjar. Una tertúlia o un debat han de servir bàsicament per clarificar idees, per ajudar a discernir entre uns diferents punts de vista, per aprofundir en temes diversos tant d'ordre polític, social, religiós, històric, científic, com de temes de justícia, llibertat, solidaritat... o simplement temes d'actualitat i concrets de casa nostra... La majoria de les vegades aquest objectius no són assolits, o molt parcialment assolits.

Ens podem preguntar per què. N'exposo unes quantes raons.

A. Tertulians que fa anys i panys que hi són. I resulta que fa tant de temps que opinen que abans d'obrir la boca ja sabem què diran i, per tant, és poc probable que aportin res que ja no hagin exposat en ocasions anteriors. Aquest problema passa a TV3 i a 8TV. Dóna la sensació que a casa nostra l'opinió i l'anàlisi és patrimoni de 30 o 40 persones. Escoltant-los, sovint em sento com si em faltés aire, com si estigués encaixonat. Tot és massa previsible, repetitiu i monòton. Poques vegades s'hi exposen idees i pensaments nous. A més, és molt curiós com opinen de tot, encara que, sovint, ells mateixos reconeguin que del tema poca cosa en saben. A continuació, es passen més de cinc minuts opinant-ne.

En conclusió, a moltes tertúlies hi manca aire nou. I dintre els 30 o 40 opinadors del país, que tothom hi posi els noms que vulgui. Jo tinc els meus.

B. La mateixa estructura del debat. Molt sovint en les tertúlies es tracten massa temes. Si són d'actualitat i que periodísticament són interessants, aleshores és molt difícil aprofundir en cap i, per tant, tot queda com molt superficial i amb molt poques idees noves. Tocant tants de temes és impossible concretar-ne cap. Al final, dius, han parlat de moltes coses i no han aprofundit en cap. No seria millor parlar de menys temes i així poder aprofundir-hi molt més? I que un cop per setmana, hi hagi debat d'un especialistes, almenys d'un tema?

C. La manca d' imparcialitat de molts dels tertulians. No cal ser massa llegit per descobrir quin és el rerefons polític i les seves preferències davant de cada tema. Poques vegades s'analitza el problema des d' una posició neutral i objectiva. És tant palesa la posició social política i religiosa del comentarista que abans de parlar de qualsevol tema ja sabem quina serà la seva resposta. I mai s'arriba a cap conclusió i tothom es queda amb el seu punt de vista. Dóna la impressió que no s'escolten. Tots deixen anar el seu discurset i punt i final. Mai com avui els dits creadors d'opinió havien estat tan poc objectius ni tan partidistes políticament.

D. A les nostres televisions hi ha pluralitat de pensament, però preval de manera molt significativa la pluralitat dins l'statu quo. Poques vegades hi ha tertulians que suposin un mínim trencament amb el pensament socio-polític imperant. La majoria accepten que la situació actual no funciona i que en molts aspectes estem perdent drets ja assolits, però pocs plantegen solucions més o menys radicals o trencadores. Tot són matisos. I el problema actual d' injustícia, de pobresa, de manca de llibertat individual i nacional, d'insolidaritat no poden tenir solució en només alguns matisos. Manquen unes tertúlies i debats més valents i molt més compromesos.

E. Només per curiositat, seria molt convenient que la ciutadania sabés què cobra cada “opinador” per programa. Alguns surten en més de dos i de tres. I, darrerament, hem suposat que alguns estan contractats per la casa amb un sou.