La banca mecànica

La literatura, especialment, i el cinema a les adaptacions, estan farcits d'exemples de neollengua o novaparla. George Orwell va ser el primer contemporani que la va utilitzar a la seva premonitòria novel·la 1984. Serien classificables com a llengües artístiques construïdes expressament pels autors de ficció (o de no tanta) com a exercici creatiu i per facilitar que els lectors entrin de ple en una determinada atmosfera simulada. Un bon parlant d'aquesta neollengua és el que menys diversitat de paraules necessita per expressar una idea.

Cito alguns exemples que, amb matisos, poden incorporar-se a aquesta concepció de la comunicació recreativa que transita per mons inconeguts i paral·lels amb el nostre de cada dia. El nadsat d'Anthony Burgess a La taronja mecànica és un vell argot amb algunes paraules gitanes, però la majoria de les arrels són eslaves. L'idioma verdurià, inventat per Mark Rosenfelder, parlat al món d'Almea pels habitants del país de Verduria, centre econòmic i cultural de Palmea. La llengua emprada a la Terra Mitjana, part del món d'Arda a El senyor dels anells de J.R.R. Tolkien. Els idiomes de pel·lícula, el na'vi d'Avatar o el klingon de Star Trek...

Goirigolzarri, actual president de Bankia, em carda un ensurt de campionat aquesta setmana passada i em planta a la cara, via el plasma que tinc del Gran Germà a casa –32 anys després de 1984– des de Santander, en un curs organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) en la UIMP i patrocinat pel BBVA (ull!): “No comparteixo el model de banca pública”... Res a dir-hi. José Ignacio és així. Contundent. Contra el públic. Contra allò públic.

Un tall més de tvídeo i és la següent frase que esputa la que em porta a bramar un brutal “joroschó!” (d'horrorshow, “espectacle d'horrors” en nadsat, en boca de l'Àlex a La taronja mecànica). El País ho recull així: “El president de Bankia també va aprofitar la seva intervenció per dir que, tot i que no havia fet els números, tindria «sentit industrial» una eventual fusió amb l'altre banc nacionalitzat Banc Mare Nostrum.”

De la mateixa manera que els historiadors de la “modèlica transició espanyola” ens venen la moto que les eleccions a Corts de l'Estat de 1976, que varen donar per resultat l'actual i immutable Constitució de 1978, van ser convocades com unes eleccions de caràcter constituent quan no va ser així, i a les hemeroteques i la cartelleria arxivada d'aquella protocampanya de tots els partits m'acullo; ara, Goirigolzarri crea una nova giragonsa lingüística mecànica que desvela una nova lectura del (negat) rescat de la banca: sí, tenim una banca nacionalitzada a la qual no li interessa ni el públic, ni els clients, ni la col·lectivitat. “Joroschó, Goirigolzarri!”