Tribuna
Sagrera - Sant Narcís
Tot és molt complicat. Si més no per a mi. Envejo els que, sobre la marxa dels esdeveniments, elaboren una opinió urgent i fins i tot vaticinen el futur que s'esmicola entre els dits, entre els dits que compulsivament pengen, publiquen, piulen, whatsappen, periscopen... el darrer alè de la humanitat. Així que ompliré aquest espai amb cosetes més prosaiques. Més properes. De dos dels nostres barris. Separats per un centenar de quilòmetres. O units pel mateix. O en procés. El barri de la Sagrera de Barcelona i el barri de Sant Narcís de Girona. Perifèries: Sant Narcís en relació amb la ciutat dels quatre rius i una sèquia; Girona, pel que fa a la ciutat comtal; la Sagrera, vista des del Tibidabo o de l'Eixample; i Barcelona, des de les espanyes. Tot rau en el fet que “nos ha faltado piel”, mítica frase del que va ser un dels directors de campanya del PP, Carlos Floriano, en un dels vídeos que més m'han fet riure dels últims anys. Floriano parlava que “hay que hacer un esfuerzo por darle piel”. I matxucava que “nos ha faltado darle un poco de piel a cada cifra positiva”. Aquí sí que tinc un comentari objectiu a escriure: Floriano, el que us passa és que no teniu cap xifra per lluir encara que li feu un lífting.
Parlava (o jo així m'ho penso) de la pell que falta a la Sagrera, cremada per les infinites corrupteles del TAV, i de la verda que tampoc no llueix a l'estimat parc Central gironí, per les desídies co-compartides d'administracions i administracions. Dos barris aixafats pels defensors del progrés, del de la butxaca. Que lluny que queda la següent afirmació publicada a l'edició de Girona d'El Punt Avui de l'abril de 2014: “Adif començarà aquesta mateixa setmana el procés per reposar la pell del parc Central”.
Els sagrerencs i el santnarcisencs, veïns que han patit en pròpia pell tot el desconcert (si és que hi havia cap concert signat), ja tenen la pell socarrimada, cap aftersun del mercat alleuja el patiment d'una exposició tan perllongada en el temps. A Girona, el pròxim divuit del vuit farà vuit anys que tot el parc quedava oficialment restringit per iniciar els treballs per a l'estació subterrània del TAV i el punyetero finger (els lectors interessats a saber de què va aquesta passarel·la postissa, poden consultar l'edició gironina d'aquest diari, aquests dies torna a ser notícia, mala). Amb tu va començar tot, Jordi de Juan –pel que fa a Girona–, diputat popular gironí al congrés de Madrid, per una sola legislatura (2000-2004)!, amb la trampa del soterrament del viaducte que travessa la trama urbana de la capital del Gironès... els polítics locals varen picar l'ham i aquí ens teniu embolicats, consistoris i regidors de tots els colors i totes les capacitats han fracassat, a la Sagrera i a Sant Narcís tenim una llosa per resoldre. Llàstima que d'Ildefons Cerdà només en neix un cada cent anys i d'urbanistes utòpics i honestos catalans, un cada mil. Centelles!