Diccionari modern

ANIMALISTES. Mena de persones profundament amants dels animals que per culpa d'un excés de zel, acaben esdevenint desagradables fins i tot per a les persones que estimen els animals sense ofuscacions. La seva dèria per salvar bèsties els encega de tal manera, que sovint acaben sent contraproduents fins i tot per a alguns animals que, si poguessin parlar, no demanarien la seva protecció. Tots estem d'acord que cal salvar les balenes (cosa que no fan amb el bacallà o la tonyina salvatge, no sé ben bé per què) i maldar perquè no arribi la seva extinció, però el bonisme imbècil que s'ha estès com la pesta negra, arriba a extrems grotescos: gossos que no poden fer saltirons en un circ o elefants tranquils que han de ser alliberats no se sap ben bé de què. Probablement de l'estultícia dels animalistes.

Es nota que aquesta mena de bona gent no han tingut mai relació amb cabres, conills, gallines o mules... M'agradaria veure la seva reacció després de la coça d'un ase (si ho expliquen) o de l'envestida d'un boc (si també sobreviuen). Es farien passar la carallotada adquirida amb una puntada de peu segura, que no criticarien, i que faria volar pels aires el boc emprenyador.

CICLISME. Esport que es fa amb un vehicle que no contamina i fa salut, per la qual cosa els seus practicants, sobretot en ciutats com Barcelona, s'han investit ells mateixos amb la possessió de La Veritat tot tenint tendència a fer perillar les seves pròpies vides i, per damunt de tot, les dels vianants. Passant una estoneta en qualsevol cruïlla de la Diagonal farcida de trànsit de cotxes, autobusos, vianants i ciclistes, n'hi ha prou per observar la magnitud del treball que han de fer diàriament els àngels de la guarda.

Davant el despropòsit general, comença a ser del tot necessari un curs de conducció, un carnet i una matriculació per als ciclistes urbans. Potser així les voreres tornaran a tenir sentit.

MAJORIA. Aquí, i a tot arreu del món, una majoria és una meitat més un. Qualsevol canvi de parer és una tergiversació interessada. I que jo sàpiga al Parlament de Catalunya hi ha una majoria a favor de la independència. Hom espera que enguany sigui el darrer any de manifestacions espectaculars i històriques i comencem a fer la feina de debò. Feina que, per cert, no serà fàcil i tothom hi haurà de posar el coll. És hora de deixar de ser mesells i tornar allà on érem abans de perdre La Guerra. Si el cretinisme dels habituals no ho espatlla.

NAZISME. És una de les paraules que cada cop apareixen més a les xarxes socials, sobretot aplicada als independentistes. Encara que vegin persones de totes les races, religions i maneres de pensar ficades en el moviment, l'unionisme (per anomenar-lo d'alguna manera decent) s'enrabia de tal manera que perd els papers a cada reivindicació nacional catalana que hom pretén fer públicament. La resposta és molt senzilla: els únics que es van afiliar amb el nazisme, a casa nostra, van ser els nacionalistes espanyols.

RESPECTE. Virtut que es va perdre de manera general a tota la societat occidental en algun moment a finals del segle XX. És, amb tota seguretat, allò que fa més falta arreu. El “primer jo, després jo i, si en sobra, per a mi” impera sota la bandera del JO HI TINC DRET. Una visió dels drets, sempre esbiaixada, per interessos personals. Difícilment serà recuperable: empentes i cops al supermercat, sorolls al carrer a tota hora (sense recordar que es pot treballar sense fer remor), ciclistes que no miren prim, insults perquè reclames la llibertat del teu país, insults perquè tens un elefant que fa anuncis, mal humor perquè hi ha massa turistes...

TURISME. La fal·lera actual de molts empresaris que no veuen més enllà del nas i que fan allò típic: pa per a avui, gana per a demà. Hem arribat al súmmum del ridícul: turistes que es queixen que hi ha massa turistes. Si et quedes a casa, t'estalvies aquest disgust. Però si et quedes a casa, els empresaris del turisme rondinen i sembla que el país trontolla. Si no poséssim tots els ous al mateix cistell, potser ens estalviaríem futurs maldecaps, sobretot quan no sigui perillós anar a segons quins països avui malauradament en guerra. Invertir en noves tecnologies o investigació científica no dóna guanys immediats.

ZUM-ZUM. Brunzit sord i continuat que hom pot sentir a la seva orella esquerra, sobretot quan malparlen d'ell. És el que li passa ara mateix a un servidor de vostès després d'haver fet molts amics amb aquest article. Si diuen bé, cosa que passa rares vegades, el zum-zum el sentirem a la dreta. Ite, missa est.