De set en set
La ruïna de Rússia
Gairebé tots els russos saben que el país voreja la ruïna i que l'emperador va pràcticament nu, però tot i així li donen suport en un 85%. Aquesta és la paradoxa de Vladímir Putin. La baixada del preu internacional del petroli ha posat fi a la prosperitat russa, el ruble trontolla, indicadors com ara el turisme exterior han baixat més d'un 32%, i aquest any la inflació promet assolir un 14%. ¿Com és que Putin manté la seva popularitat?
És cert que a Rússia se li posen les coses molt difícils amb el petroli per dessota dels 100 dòlars el barril, i també ho és que al Kremlin només se li acut donar la culpa de tots els mals a una conspiració dels EUA i la Unió Europea amb la col·laboració de l'Aràbia Saudita. Putin ignora que aquest és el preu que paga per les seves aventures a Crimea i Ucraïna, i probablement a Washington i Brussel·les es deuen estar fregant les mans de satisfacció amb les seves dificultats.
La sostinguda popularitat de Putin es deu a un fenomen que podríem anomenar “el consens de Crimea”. La seva fermesa en exigir l'annexió de Crimea a Rússia li va donar un crèdit de suport popular que només s'esvairà quan el petroli torni a pujar de preu, o quan l'oposició —actualment desmoralitzada– hagi trobat algú altre a qui culpar de la crisi.
Amb Putin consolidat, ja hi ha veus a Rússia que donen la culpa al seu subordinat, el primer ministre Dmitri Medvédev, i en demanen la dimissió. No se sap si
Putin acabarà per concedir a Medvédev com a víctima propiciatòria o si restarà impertorbable i esperarà circumstàncies millors.