Les raons d'una llengua maltractada

es de fa un temps, cada cop que hem tingut l'oportunitat de conversar amb algun estranger sobre el procés sobiranista, utilitzem un argument que és imbatible per convèncer-los sobre les raons –actuals i històriques– que ens han portat a demanar la independència de Catalunya. És un argument que, volgudament, s'allunya de l'espoli econòmic que patim –una raó de pes que també convenç, però que sovint també aixeca suspicàcies– i que té com a base el menyspreu i la persecució que ha patit i pateix la nostra llengua per part de l'Estat espanyol. La qüestió és fer-los veure què sentirien ells –ciutadans britànics, alemanys, francesos o italians, parlants de llengües plenament normalitzades a tots nivells– si quan anessin, per exemple, a fer la seva compra habitual al supermercat es trobessin que menys del cinc per cent dels productes exposats fossin etiquetats en la seva llengua. I que no només patissin aquest greuge, sinó que, a més, es trobessin que molts dels productes tinguessin l'etiqueta en un idioma estranger d'un país ben allunyat, com ara el portuguès. Com podeu suposar, l'estupefacció dels interlocutors és màxima i no els entra al cap que una cosa similar els pugui passar al seu país amb una llengua que és oficial a tots nivells. Llavors és quan només resta dir-los que ni amb gairebé quaranta anys de democràcia la qüestió no s'ha arreglat i que la llengua tampoc no està ni molt menys normalitzada en àmbits clau, com ara la justícia o els mitjans de comunicació. I no només això, sinó que els últims anys els atacs contra el català a l'escola –un dels pocs llocs on hi havia una certa normalitat– s'han reprès i intensificat. Uns atacs que, tal com es pot comprovar en el dossier que us oferim aquesta setmana, gràcies a un minuciós treball del mestre i pedagog David Pujol, es remunten a tres-cents anys enrere, després que Catalunya perdés les seves llibertats. Un menysteniment de l'Estat i la societat espanyola que, si no ha assolit el clar objectiu proposat –la desaparició de la llengua catalana–, ha estat només gràcies a la lluita i a la fermesa de la gent del país. Una lluita i una fermesa que també ens durà, no ho dubteu, a assolir l'estat que, finalment, ens ho resoldrà tot plegat.

D