Syriza fa por

La probable i gairebé anunciada victòria de la coalició d'esquerra radical Syriza en les eleccions convocades per al 25 de gener en aquell país ha desfermat la preocupació entre les institucions que dirigeixen l'economia de la UE. Els euròcrates temen que Grècia abandoni la zona euro, trencant així la cohesió de la moneda única continental, tan laboriosament aconseguida. Syriza, fundada el 2004 i liderada per l'antic alcalde d'Atenes-el Pireu Alexis Tsipras, és una relativa nouvinguda a la política grega, però en poc temps ha aconseguit desplaçar els tradicionals dominadors del panorama, com ara el socialista Pasok i la conservadora Nova Democràcia. La coalició aplega una dotzena de grups, des de comunistes, maoistes i verds fins a d'altres associacions anti-establishment. Dintre de les seves prioritats programàtiques figura una revisió a fons de l'estatus grec a la UE i, notablement, un hipotètica sortida de l'euro, que encara no té el consens unànime dels seus dirigents. És precisament això el que temen a Brussel·les i Berlín, bàsicament perquè podria tenir un efecte contagi i estimular altres països de la Unió a fer el mateix. Grècia anhela superar la greu crisi econòmica que pateix i que ni els ajuts europeus del “rescat” ni les admonicions d'austeritat imposades per Europa han pogut resoldre. No és clar que una Grècia sense l'euro pugui estabilitzar-se a curt termini, però si
la seva decisió es contagiés a altres països euroescèptics, com ara Anglaterra o Irlanda, i en determinades circumstàncies, Itàlia o fins i tot Espanya, ens trobaríem davant d'un seriós perjudici per al projecte europeu. La fragmentació de la moneda única és un dels pitjors escenaris possibles per al futur. Europa faria bé pensant que l'austeritat no és un remei universal, perquè ofega països com ara Grècia. I a Atenes, el nou govern de Syriza hauria d'ajornar els seus projectes de
sortir de l'euro i perseverar en l'espera de temps millors.