A la tres
Qui és la Syriza catalana?
“Cal omplir els platós catalans amb tant de Podemos?”
La repercussió mediàtica que ha tingut a casa nostra la victòria de Syriza en les eleccions gregues és absolutament comprensible perquè allò que ha passat en aquell país és un cop de puny sobre la taula d'un poble que, amb més o menys raó, i amb més o menys responsabilitat pròpia dels mals que pateix, se sent oprimit políticament des de fora, tractat econòmicament de manera injusta pels veïns i humiliat nacionalment. Syriza ha estat un revulsiu que, més enllà dels encerts o capacitats de resoldre els problemes dels seus compatriotes, d'entrada ha aconseguit generar una il·lusió, insuflar una alenada d'aire fresc, tornar a engrescar un poble que havia abaixat els braços derrotat per la malaptesa política de propis i la pressió insostenible d'estranys. Una utopia regeneradora. En aquestes circumstàncies, no és gens sorprenent que a Catalunya faci una setmana que estiguem analitzant, discutint i transposant el cas de Syriza i el senyor Tsipras, perquè un cert efecte mirall amb la realitat catalana és indiscutible. Resulta pintoresc, això no obstant, veure que en els debats, tertúlies, programes i pàgines especials que es fan als mitjans d'aquí hi hagi desembarcat una tropa d'experts i dirigents de la delegació catalana del partit espanyol Podemos (posats a trobar un partit equivalent, que no seria la gent de la CUP, qui hauria d'omplir els platós?) i, en canvi, no hi haguem vist encara ni un sol representant de la formació que a Catalunya representa l'esperit de lluita contra l'statu quo, la formació que vol regenerar el país creant un estat nou, el col·lectiu que de debò genera pànic a la casta financera (incloent-hi, a desgrat de Podemos, el Banco Santander). Com és que fem debats sobre la repercussió d'una revolució democràtica popular a Europa i no convidem mai ningú de l'ANC?
Fa de mal dir si Catalunya serà capaç de fer el canvi radical que la durà a la independència, però allò que és segur és que els mitjans i la intel·lectualitat que encara miren el país en clau autonomista, de tristos empleats de sucursal, no hi ajudaran pas.
