Artur Mas

Segons els pronòstics, la federació liderada per Artur Mas continua perdent suport. I això és el mateix que dir que és Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, qui els va perdent. És clar que els pronòstics només són pronòstics i, en política, allò que compta són els resultats electorals i l'aritmètica parlamentària que se'n deriva. Tanmateix, els pronòstics són indicadors que influeixen en els estats d'ànim dels polítics i en les tendències de la gent.

Si fem un símil futbolístic, podem dir que anar perdent un partit no significa que l'acabis perdent, però a cada gol que et marquen l'estat d'ànim dels jugadors cau i la resignació dels afeccionats augmenta. I a la inversa. Anar guanyant un partit no significa que l'acabis guanyant, però a cada gol que marques l'estat d'ànim dels jugadors creix i l'eufòria dels afeccionats, encara més.

En la història moderna, tots els presidents de la Generalitat havien gaudit de moments d'èxit respectats per una majoria del país. Potser Montilla, de tarannà més introvertit i de genialitat dubtosa, va frenar l'èpica dels seus predecessors. Però Tarradellas, Pujol i Maragall havien generat complicitats entre els adversaris polítics i en el conjunt del país. I, paradoxalment, tot i tractar-se d'uns presidents disposats a mantenir el llistó baix del catalanisme i, també, a no fer res que pogués trencar l'statu quo de la societat ni els privilegis dels poderosos.

En comparació amb els anteriors presidents i tractat amb objectivitat, Mas és el president que més ha impulsat la governança, el bon govern, el més auster i el menys altiu i superb. I pel que fa a la qüestió nacional, Mas és el president que ha fet sortir el país de l'ambigüitat i ha posat rumb a la plena autodeterminació. A canvi, els pronòstics diuen el que diuen: Mas continua perdent suport.

No descobrirem res si repetim que Catalunya ignora o oblida els que en cerquen l'estabilitat i la prosperitat, mentre s'entreté a buscar enemics exteriors. A mi em sembla que Mas es mereix la complicitat dels adversaris polítics i de la gent. Algun èxit, vaja.