Varufakis i l'oracle de Delfos
Iannis Varufakis és arrogant, polèmic i destraler. Li critiquen el seu estil negociador. Aquest ministre grec, resistent i hàbil, està considerat un dels majors experts mundials en teoria del joc. El ministre de finances domina com parar el cop, fruit de l'ataràxia grega. I en sap.
Es confessa “professor d'economia”, que no és el mateix que “economista”. Té raó. No és equivalent ser un professor d'art que un artista. Al seu web, l'enfant terrible de les finances gregues fa una picadeta d'ull a qui s'hi deixa caure, i adverteix: “Si ets masoquista, pots anar a veure aquí el meu CV.” Escriu bé. Es mostra, però no es despulla. El seu periple vital va
començar a Atenes el 1961. Amb sis anys va viure el cop d'estat dels coronels, que va enfosquir la llum grega i la va fer caure en la dictadura neonazi. Varufakis ho recorda molt per dos motius: la manca de llibertat i el
convenciment que el progrés era possible. Els seus pares el van enviar a
estudiar a la Gran Bretanya. Anava per física, però va adonar-se que l'economia mou el món del discurs polític. A la Universitat d'Essex va iniciar
la carrera. Es va passar a matemàtiques. Ja que havia de tocar números, ho volia fer amb propietat. I a partir d'aquí una brillant carrera universitària l'ha dut d'Austràlia als Estats Units, fins tornar, com Ulisses, a la seva pàtria, havent vençut cíclops i meduses.
Varufakis desperta passions. Aquests dies, a Atenes la tensió és alta. Per part de grups radicals d'esquerra, l'han atacat mentre sopava i rep amenaces. La dreta voldria el seu cap. Les pintades al carrer, la impaciència, les manifestacions, segueixen tenyint d'indignació una capital que no vol marxar d'Europa: ella, que la va crear! El mite d'Europa va néixer a l'illa grega de Creta, i els grecs t'ho recorden, quan els insinues el concepte malagradós de Grexit. Camino per aquesta Atenes colpidora i colpida, i detecto malestar enmig de tanta estranya bellesa. Però Syriza, tot i els seus problemes interns, aguanta. I Varufakis resisteix.
Varufakis no és una pitonissa, ni preveu el futur. Però sempre prediu que el que li passi a Grècia no és res més que l'avantsala del que succeirà en altres indrets de la zona euro. Varufakis/Delfos. Un fil vermell uneix aquestes realitats gregues. L'oracle de Delfos, dedicat a la serp Pitó, era un centre imprescindible en el món hel·lènic. S'hi consultava els déus, i de les respostes se'n deduïen accions que podien ser molt determinants. Apol·lo n'era el déu principal. El lloc, avui, és d'un capteniment agrest. El mont Parnàs estén el seu silenci còmplice, prenyat de tants secrets que van sortir de l'oracle, i dels quals no en saben ben res. És una zona difícil, allunyada dels fars turístics. Hi ha molt més silenci que sirenes. Si Tsipras s'endú la imponent llum diàfana del Partenó, Varufakis és un successor de l'enigma Delfos. Grècia perilla, però el país hel·lè no ha estat mai un llac plàcid. Delfos n'és una metàfora. Aquest santuari pagà potser conté el futur de Grècia, que és una altra manera de definir el futur d'Europa.
