Debat constituent a Farners

Dilluns, a Santa Coloma, amb l'Auditori ple a vessar, es va celebrar el primer dels actes que han de servir per encetar, com deia el programa, “un debat constituent per la república catalana”. Acte d'afirmació, però sobretot d'informació i formació. S'hi va plasmar la idea que l'ANC vol propiciar, seriosament, una democràcia des de baix. Els ponents van mantenir un to didàctic, gens abrandat, i el públic hi va acudir com qui va a classe, no pas a cridar i desfogar-se. La conferència/classe que va impartir Jordi Rich, responsable de la nova campanya Reinicia Catalunya, va ser un encert: massa sovint donem per suposat que la ciutadania ja coneix els principis constitucionals bàsics i la tipologia de les cartes magnes. I de cop, al columnista se li va aparèixer Alexis de Tocqueville, analista de la democràcia a Amèrica a mitjan segle XIX. Somreia satisfet: a l'ambient flotava aquella idea igualitarista de la democràcia i de la cultura que ell tant va elogiar en els primers americans, els qui van saber superar les contradiccions dels sistemes aristocràtics europeus. Tanmateix, Tocqueville també va arrufar el nas més d'una vegada. Va ser amb l'exposició de Carles Castellanos, un històric marxista leninista, i, abans, amb la citació que Jaume Soler va fer d'Antonio Gramsci, teòric de l'hegemonia cultural com a instrument de control dels pobles. Si hagués estat present a la sala, Tocqueville hauria felicitat l'ANC per la feina de base i transversalitat, però també hauria recordat la seva tesi que un govern mal entès de la majoria pot derivar en règims despòtics... El columnista sospita cada vegada amb més força que per damunt del procés sobiranista comença a planar una amenaça: hi ha gent que, en aquesta lluita, no hi és per alliberar Catalunya sinó per imposar una hegemonia de classe. Gent que declara no concebre la independència sense socialisme o que manifesta, sense adonar-se de la barbaritat, que s'hi ha d'arribar sense la dreta. Gent que posa la ideologia (ben legítima, si no és ressentiment social) per davant de l'alliberament nacional. I és clar, així tampoc no arribarem a cap debat de base. Perquè, els agradi o no, a baix també hi ha gent de dreta, liberal, civilitzada i no corrupta, que s'espanta amb la demagògia populista perquè mai ha estat igualitarista.