Les pegues de Pegida

No són bons moments per a la lírica musulmana. Pegida, el moviment que propugna l'antiislamització d'Europa, comença a arrelar a Catalunya. La Catalunya plural ho encabeix tot, fins i tot l'odi i el menyspreu. Què volen, aquesta gent? Una Catalunya neta. El seu discurs desinfectant aconsegueix alguns adeptes. No són un partit, però tenen la complicitat de Plataforma per Catalunya. Han creat un perfil a Facebook. Els seus mil amics fan comentaris als posts del moviment ciutadà, que bàsicament es dedica a criticar els polítics i els seus sous. Els comentaris no són serens: gent indignada, a l'atur, amb ràbia contra els immigrants. Montse Bisbal, la seva delegada, ho té clar: qui viu a Espanya s'ha de vestir com els espanyols, menjar com ells i parlar com ells. “A Europa no necessitem aquestes minories, són les minories les que ens necessiten: o t'integres, o marxes.”

Els dirigent catalans de Pegida ja s'han mobilitzat, han anat a Alemanya a visitar la central i estan intentant que Pegida qualli. L'Hospitalet, Terrassa, Badalona són alguns dels punts calents pel seu antiislamisme recalcitrant.

Segueixen el fil argumental de Plataforma per Catalunya, que en el seu programa diu literalment que “la immigració islàmica, massiva a Catalunya, posa en perill les nostres senyes d'identitat europees pel que fa a la llibertat personal i col·lectiva, la democràcia com a mitjà de presa de decisions, la cultura grecollatina, la religió cristiana, la llengua pròpia de Catalunya o les tradicions populars”, propugnen una neteja ètnica: no volen que persones que no siguin “els de casa” s'instal·lin, visquin, treballin o convisquin a Catalunya.

Els contraris a Pegida, que volen una societat justa, on es respectin els drets de totes les persones, indiferentment del seu país o regió d'origen, la seva ètnia o cultura denuncien que aquests discursos van contra els drets humans. Les administracions i els agents socials i econòmics, com recorda SOS Racisme, hi tenen un paper clau, però també tota la ciutadania. El racisme no és fruit de quatre eixelebrats. Està incrustat a moltes ments. I una societat racista mai podrà avançar.

Aquest racisme instal·lat no és el mateix que l'extremisme, però s'hi acosta. El racisme i l'extremisme són dos conceptes diferents. L'experta en xenofòbia Angela Berger ho diferencia: “És un perill pensar que el racisme només té cabuda en grups extremistes.” De fet, Pegida seria un exemple que no és així. A Alemanya, els membres de Pegida són persones que formen part de la societat alemanya. La distribució del seu estatus socioeconòmic, educacional i religiós és divers. No hi ha proves que Pegida sigui especialment extremista. Fan un ús del racisme com altres grups socials.
I no hi ha evidència que la classe mitjana sigui sempre democràtica, mentre que el racisme estigui difós en grups socials més marginals. Durant temps ens hem acostumat al discurs que els gitanos són racistes amb els magribins. I els magribins amb els subsaharians, i per tant negres. Però és que el racisme està estès. A totes les capes socials. Per què classifiquem la gent segons ètnies o pobles? Per què ens empassem els prejudicis? I pitjor encara: per què justifiquem la nostra identitat a costa de la dels altres?

Ho diuen els alemanys, però també hi
arribem nosaltres solets: ho fem per por i per superioritat, i conèixer gent i trobar-se amb persones d'“altres grups” ajuda molt contra els prejudicis. Les persones que es coneixen entre elles no poden mantenir imatges irreals sobre l'altre.

No cal tampoc donar ales ni visibilitat a idees extremistes, però tampoc amagar-les. A Suècia, quan va sorgir el partit extremista de dretes, els partits demòcrates el van ignorar. No els ha anat bé. No van aprofitar-ho per contrastar ni discutir. I molta gent a Suècia s'ha convençut, els voten i són el tercer partit al Parlament. Amb Alba Daurada a Grècia, el mateix. Europa té el problema sobre la taula. Un enèsim problema que està començant a obstaculitzar seriosament el projecte europeu. Orson Welles ho va definir així: l'odi a les races no forma part de la natura humana. Més aviat és l'abandó de la natura humana. Europa s'hi està encaminant.