Aparences

Estem tips de comprovar que refiar-nos de les aparences porta moltes vegades a grans equivocacions, a errors colossals. Però no hi ha manera de descavalcar-les dels primers llocs en el rànquing de criteris per emetre un judici de qualsevol persona, lloc, objecte o acte. Hi donem tant de valor, que hem elevat els aspectes exteriors a la categoria de valors absoluts. És una manera fàcil i ràpida de catalogar el personal. Ens es més còmode que arriscar-nos a perdre'ns en el laberint emocional que suposa intentar conèixer algú de veritat, més enllà del que vesteix, de com camina, de com gesticula, d'on compra. A vegades, fins i tot, amb aquests elements perifèrics, decidim si ens podem refiar d'aquesta persona o si aquella no ens convé. Tots podem elaborar una llista dels disgustos que ens hem emportat per judicar a primer cop d'ull, per l'impacte del físic, però la que no podrem confeccionar mai és la de les satisfaccions o de les grans amistats que podríem haver disfrutat si la nostra curiositat hagués derrotat la superficialitat. L'espiral arriba a ser tan perversa i els seus efectes, tan potents –la regla de tres és clara: si utilitzem aquests cànons per judicar, és molt probable que ens jutgin sobre la base de les mateixes normes–, que som capaços de lliurar-nos a un encasellament que no s'adiu amb la nostra personalitat. Si la resposta que obtenim ens reconforta, aquest procés s'enforteix, encara que no ens reconeguem al mirall. Llavors la nostra vida deixa de ser una lluita per ser acceptats tal com som i es converteix en el malson diari de dedicar-nos a amagar les realitats que no interessa que es coneguin. O sigui, a salvar les aparences. Una tasca que només molt pocs poden portar a bon terme sense ser, més tard o més d'hora, descoberts.