Llenguatges del 27-S
En lingüística, perquè un llenguatge pugui ser utilitzat amb èxit per l'emissor i el receptor, cal que el sistema de signes sigui interpretable per a aquest receptor. En aquestes eleccions, però, hi ha dos tipus de llenguatges: el dels independentistes i el dels unionistes. Hi ha una confrontació volguda sobretot per l'espanyolisme més bel·ligerant.
¿I com s'expressa cada “bàndol”? Com que els unionistes no volen llegir aquestes eleccions en clau plebiscitària (malgrat l'evidència), ni reconèixer l'avanç majoritari a favor d'una independència del país, per ells l'únic “culpable” que Catalunya vagi pel mal camí no és altre que Artur Mas, ell tot sol. Resulta, doncs, que només un senyor ha sigut capaç de mobilitzar més d'un milió i mig de persones els darrers anys i d'aplegar una candidatura de Junts pel Sí formada per entitats cíviques i socials, amb ERC i Convergència, i picar l'ullet a la CUP en el cas que no arribin a la majoria absoluta.
¿I com llegeixen aquestes eleccions els favorables a la independència? La candidatura de Junts pel Sí –a més de la CUP, l'esquerra independentista per excel·lència– no presenta un extens programa polític perquè tant CDC com ERC són partits que, amb els independents i les entitats adherides, s'han unit amb un objectiu explícit, que és dedicar-se en cos i ànima a defensar un país lliure, democràtic, amb plena justícia social, obert al món i a les idees i amb un estat propi.
Els partits unionistes busquen la confrontació només amb Artur Mas, com si fos el gran ideòleg de la independència, i no saben o no volen llegir que el gran ideòleg i estrateg d'aquest procés independentista és la societat civil. És un procés de baix cap a dalt, ja que és el poble qui ha estirat el carro dels polítics perquè liderin aquest projecte fundacional d'un nou país.
Les dues posicions que es debaten a les urnes parlen llenguatges diferents: els unionistes s'entesten a llegir aquestes eleccions com a estrictament parlamentàries i els independentistes, com a funcionalment plebiscitàries, que és tal com les llegiran a Europa i al món. Malgrat la lectura autonomista dels unionistes, en els eslògans de campanya la referència a la unitat d'Espanya o la no-“divisió” és evident: “Una nova Catalunya per a tothom” (C's), “Una Catalunya millor, en una Espanya diferent” (PSC), “Units guanyem” (PP), “La força del seny” (Unió). No incloc en aquest bàndol Catalunya Sí que es Pot, ja que a última hora podrien fer un tomb inesperat cap a posicions favorables a la independència, si precisament la Catalunya de la gent (eslògan de CSQEP) és majoritàriament independentista i predomina el gir cap a l'esquerra.
Llenguatges diferents, malgrat que totes les candidatures o partits es presentin parlant bàsicament la mateixa llengua. Uns llenguatges que són el reflex els uns de grans canvis socials conreats per la història més recent i els altres d'un conservadorisme polític ancorat en un centralisme que ja és passat. A menys de 72 hores del 27-S, el poble de Catalunya votarà a favor d'un procés que dignifiqui el país, un procés que passa per la necessària declaració unilateral i on la negociació amb l'Estat és la ruptura, que és un dels termes que també fa servir la premsa espanyola (juntament amb trencament, divisió, separació...) i que ben aviat es podran viure en directe. El meu i el de molts catalans, de qualsevol origen, és un llenguatge il·lusionat.
