Formes i maneres

“Hi ha homes instruïts que són molt mal educats, i al contrari, n'hi ha d'ignorants que captiven per sa bona educació. Entre un
savi sense formes socials i un ignorant humil i bon home, és mil vegades preferible l'ignorant.”

Aquest precepte moral està extret d'un llibret encantador de finals del segle XIX, principis del XX (no té data d'edició) titulat Breviari educatiu, una obreta en català prenormatiu d'en Francesc Flos i Calcat, el pedagog i escriptor d'Arenys de Mar fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

El ‘Breviari' és un manual d'orientació per als adolescents que, a més, fa un pas més enllà dels típics manuals d'urbanitat, tot aportant exercicis mentals, aforismes de personatges cèlebres i refranys catalans de caire instructiu, que en mans dels nostres diputats, faria un gran servei al bé comú del país.

Aquests dies hem assistit a part d'una acció política que causa vergonya aliena i de la qual ja s'ha parlat a bastament, a una demostració de maneres de fer molt allunyades del que hom espera que tingui un diputat que ens representa al Parlament.

Llegim també en el ‘Breviari' d'en Flos
i Calcat: “Sigues net i endreçat en tots
els teus pensaments, en el teu llenguatge, en els teus actes, en ta persona, en el teu vestit, a fi de tenir compliment aquella sàvia màxima: «Ànima neta en un cos ben sa».”

És evident que, per posar un parell d'exemples, les diputades Anna Gabriel i Andrea Levy, de dues opcions polítiques clarament oposades, no van ser ni netes ni endreçades. Més aviat han tingut en les primeres sessions d'aquesta legislatura un comportament lamentable i propi de gent de baixa estofa. Ambdues, mastegant xiclet de manera barroera i ostentosa mentre el candidat a president de la Generalitat exposava el seu pla de govern, denoten una gran i sòrdida manca de respecte cap a qui parla i cap a la resta de ciutadans.

La senyora Levy, a més, ens va oferir dilluns la imatge tristíssima de fer grans i afectats escarafalls, com una dona ordinària de la qual t'apartaries cametes ajudeu-me, i, dijous, la vam haver de contemplar coberta amb una mena de flassada i mig dormint com una indigent a l'escó. I totes dues tenen carrera universitària, la qual cosa és, pel cap baix, preocupant.

ben segur que amb el ressò d'aquestes imatges, ambdues han apel·lat a tota mena d'excuses de mal pagador. Però amb aquestes actituds no hi ha excusa que valgui. Per no parlar del vestuari en general de molts diputats. Uns per excés i altres per defecte. Avui dia confonem el veritable sentit de la paraula llibertat amb l'opció que tothom triï qualsevol cosa, sempre que això satisfaci un desig o una representació individual. Ja no es tracta de la Llibertat que representa l'alliberament de les tendències del nostre ego personal que ens tenalla, sinó que només considerem la llibertat a l'hora de satisfer els desitjos d'aquest ego desbocat que abunda els nostres dies en la societat occidental. El menyspreu actual cap a tot allò que suposadament limita la llibertat d'algú no és res més que la demostració de la degradació moral de la nostra època i l'evidència que pares i educadors han dimitit de llur funció d'ensenyar què està bé i què està malament.

Com el que pa que ens mengem, convé que a les escoles tornin a lluir els manuals d'urbanitat, adaptats si es vol a una certa modernitat, però que marquin clarament un mínim de principis i regles que no són atacs a les pseudollibertats d'anunci que no porten enlloc.

La puntualitat –mentre que el candidat a president ja era al faristol per començar a parlar, encara hi havia diputats de totes les tendències entrant a l'hemicicle–, el respecte, el silenci en llocs públics (transports, cinemes...) la prudència, la polidesa en el parlar, en el menjar i en el vestir... Fins que no tornem a aprendre allò que els nostres avis ja sabien, podrem tenir una república independent, però potser farà fàstic de viure-hi.