A la tres
És molt més que el procés
“El que està en joc és la motivació política col·lectiva”
Comença una campanya que a Catalunya havia de servir únicament per saber com quedaria l'altra punta de la taula on caldria negociar la independència. Contràriament, en aquesta banda de la Sénia el més calent és a l'aigüera i les eleccions espanyoles representen un altre obstacle per a una ciutadania fatigada per cinc anys de mobilitzacions i a les portes d'un sotrac emocional que pot ensorrar el catalanisme per molts anys en el pou del descrèdit.
La disputa entre Junts pel Sí i la CUP no només és sobre la investidura d'un president i la formació de govern, sinó per la consolidació o mort d'un model de participació ciutadana.
Podem estar d'acord que anomenar revolució a un moviment encapçalat per un senyor de dretes és un pèl exagerat, i que no és el que esperaven alguns. Però a l'hora de negociar cal tenir en compte que hi ha molts centenars de milers de persones que votant per la independència en les passades eleccions van fer l'acte de revolta política més important de les seves vides. El 27-S, ciutadans enrolats fins fa ben poc en les files de la prudència i l'ordre van tastar l'adrenalina de la insubordinació democràtica, van ensumar la flaire de l'exercici de la llibertat desacomplexada. Donant el seu vot per la independència van sortir de l'armari de la resignació. Vist des de segons quina ortodòxia ideològica això pot semblar poc èpic i transgressor, però cal tenir en compte que per a milers d'aquests votants va ser un repte majúscul. Qui pot ser tan temerari per inocular-los ara la sensació que tot ha estat un risc inútil? La satisfacció de saber-se part activa d'un procés de canvi pot estimular molts ciutadans fins fa poc desmobilitzats a implicar-se en una dinàmica de profunda transformació. En canvi, la frustració de veure com la política torna a neutralitzar les aspiracions ciutadanes no només ens deixarà sense independència, sinó que retornarà el gruix d'un poble al silenci de la desafecció individualista. No es vota només un president, sinó una il·lusió col·lectiva. Alerta amb deixar glaçar els somriures d'aquesta revolució.
