No és normal

Aquest país està vivint una situació política i social molt i molt especial. Tant especial que dos mesos després del 27-S i de tenir per primera vegada un Parlament amb majoria absoluta de diputats independentistes, encara no s'ha tancat un acord per concretar el pla de xoc, el procés de ruptura, el procés constituent.

I tampoc s'ha acordat la presidència ni el govern que han de dirigir tots aquest processos.

I per què és tan anormal la situació? Doncs perquè és troba en el centre de múltiples peculiaritats que ha viscut i viu Catalunya. I dins un entorn així és molt difícil trobar el desllorigador que et salvi de l'anormalitat.

Quines són aquestes peculiaritats? En podem assenyalar algunes, només algunes, perquè la llista és inacabable. Tampoc vull pretendre que siguin les més importants.

- La primera, per dir-ho d'alguna manera, és que el nostre país és tant una terra de pas o de nouvinguts que més de la meitat de la població actual és originària d'altres llocs del planeta. Potser altres països europeus es troben en una situació semblant. I això no és ni bo ni dolent. Simplement és. Però... on trobem l'originalitat catalana? En el fet que tot aquest guirigall s'esdevé sense que tinguem una estructura d'estat.

- Que un país com Catalunya, amb una història de més de 1.000 anys, amb una llengua pròpia, unes institucions pròpies, una cultura pròpia... no sigui reconegut per l'estat al qual pertany, l'espanyol, com una nació és una altra anormalitat manifesta. I hi convivim.

- Com que no som reconeguts com a nació i per tant com un ens polític i jurídic, no tenim dret a decidir, en uns moments en què la majoria de la població catalana desitja un referèndum sobre la vinculació a l'Estat espanyol. Aquesta anomalia és l'origen principal dels problemes actuals.

- No és normal que unes eleccions al Parlament s'hagin de plantejar com a plebiscitàries, perquè es té cap altra sortida. Aquesta raresa és conseqüència de l' anormalitat de no poder fer el referèndum.

- No em negaran que és sorprenent que CDC (independentistes d'última hora i de centredreta) es presenti a les eleccions amb ERC (independentistes de tota la vida i d'esquerres).

-No és estrany que una candidatura (JxSí) que té 62 diputats no pugui aconseguir investir el seu candidat, amb la cessió d'uns quants diputats de l'altra formació independentista, amb la qual es confiava, la CUP, que té 10 escons?

- No és quelcom que costa d' imaginar que, especialment, CDC estigui negociant amb la CUP, que es defineix com a anticapitalista i antisistema? Quasi seria lògic que les negociacions no fructifiquessin.

- És normal que, tot d'un cop, desaparegui CDC i es fundi un nou partit i que alhora Iniciativa, hereva del potent i lluitador PSUC, desaparegui en braços de Podemos?

- No creieu que és rar que a casa tinguem uns mitjans privats de comunicació, catalans, tan poc objectius i tan manipuladors, que són la veu del seu amo, un amo que no admet el resultat d'unes eleccions que han donat 72 escons als independentistes?

- El que ja no només és anormal sinó immoral i antidemocràtic és que l'Estat espanyol, amb els nostres diners, intenti humiliar-nos i ens menystingui d'una manera vergonyosa.

I podríem continuar... Doncs Catalunya i els seus polítics es troben en totes aquestes, diguem-ne, per englobar-les totes, singularitats que els sacsegen.

Malgrat tot, la imaginació, el respecte al vot popular i la por de caure en el precipici i en el ridícul més espantós suggereixen ja que es trobarà el punt just per tirar endavant el procés cap a la República Catalana.

I això sí que hauria de ser absolutament normal.