Sepulcres emblanquinats

L'encara ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha fet una revelació: assegura que parla amb el seu àngel de la guarda, al qual anomena Marcelo. Fins i tot sembla que aquest esperit l'ajuda a aparcar el cotxe. Aquestes paraules han estat motiu de burla constant a les xarxes socials predominantment dominades per individus notòriament no creients.

D'entrada, cal dir que això no va ser cap revelació. El periodista Víctor Amela afirmava a RAC1, sense cap mena de vergonya, que aquesta confessió l'havia fet el ministre off the record però, com que havia trobat la història tan llaminera, no se n'havia pogut estar d'afegir-la a l'entrevista escrita. Després n'hi ha que s'estranyen de la poca consideració envers la canallesca. No cal reclamar tants codis deontològics, perquè a l'hora de la veritat tots sabem el pa que s'hi dóna. I qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra.

En segon lloc, Amela afegeix, a la ràdio, que el ministre li confessa que li arriba el nom de l'àngel de cop i volta, sense saber per què. Tot plegat ha servit perquè els menjacapellans habituals hi hagin sucat pa i se'n riguin de la fe que pugui tenir una persona, sobretot si aquesta fe és la catòlica. Aniran amb peus de plom a l'hora de fer brometes sobre l'islam. I rarament se'ls acut riure's del budisme o el sintoisme: hi tenen una rara estima reverencial.

Tots aquests fotetes de la religió desconeixen els tractes que el pare de la filosofia occidental, Sòcrates, tenia amb el seu àngel de la guarda? Era el seu dèmon bo que se li presentava per impedir-li fer el que no tocava. El sentia clarament. I Sòcrates no era un il·luminat ni un esquizofrènic. Moltes persones al llarg dels segles, més o menys il·lustrades i de totes les capes socials, han tingut contactes amb quelcom intangible que ha actuat a la manera clàssica dels àngels de la guarda.

Em molesta profundament tant la manca de respecte a qualsevol mena d'espiritualitat o de transcendència, com el fet que, la religió catòlica, a casa nostra, estigui en mans de veritables sepulcres emblanquinats.

Vet aquí una referència de l'evangeli de sant Mateu que caldria conèixer. La diu Jesús un cop ha entrat a Jerusalem als presumptes mestres de la llei i als fariseus hipòcrites que sempre agafen els primers seients de les sinagogues: “Sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa!”

Com a creient no practicant (i la cúria hauria de reflexionar per què tants fidels no assistim a missa regularment d'ençà del seu tan desastrós Concili Vaticà II) contemplo estupefacte com la bandera del catolicisme és enarborada per personatges sinistres que, com Fernández Díaz, afirmen que van cada dia a celebrar l'eucaristia.

Un home que diu que l'homosexual amenaça la pervivència de l'espècie humana; que aixeca falsos testimonis sobre el robatori de coure a Catalunya; que no té cap vergonya a vincular gihadisme i independentisme; que indirectament es dedica a fer sorgir informes falsos de la UDEF, i després fa l'orni; que inventa fractures socials per escampar la por en la que, en teoria, és la terra que el va acollir de petit; que endollava mitja família a la delegació del Ministeri de Treball a Barcelona en plena transició; que diu que l'avortament té quelcom a veure amb ETA i després ha de rectificar cuita corrents; que té al càrrec tot de gent que presumptament avisa segons quins periodistes perquè arribin abans que la policia a filmar la vergonya d'un possible delinqüent... accions totes elles molt pies i cristianes.

Menys brometes cagadetes amb la fe de cadascú i més denúncies a tots aquests falsos creients que prediquen i fan tot el contrari d'allò en què diuen que creuen. I... ¿qui sap si el tal Marcelo, al capdavall, no és res més que un dèmon dolent, un àngel caigut, un esperit maligne destinat a acabar la paciència dels catalans?