Mas i el ‘postureo'

La setmana passada Artur Mas, tot contradient el president Puigdemont, va posar en dubte en unes declaracions a Catalunya Ràdio que Catalunya pogués ser independent en un termini de 16 mesos i va recomanar “no presumir del que no es pot fer” –es va permetre fer servir el neologisme castellà postureo per referir-s'hi. No sé si Mas sostindria aquest tipus d'afirmacions si continués a la presidència de la Generalitat, el que sí que sé és que parla amb coneixement de causa.

Artur Mas sap que la independència possiblement no es pugui fer en un termini de 16 mesos perquè en tot el seu mandat va deixar molta feina per fer pel que fa a les famoses “estructures d'estat”. En el moment d'encetar aquesta legislatura la hisenda pròpia està en un estat més espermatozoic que embrionari perquè ni tan sols ha fet el recorregut que li permet fer el marc autonòmic, que és el de recollir aproximadament un 5% del total dels impostos que es recapten a Catalunya. D'aquesta meitat del 5% que tenim ara fins al 100% hi ha una feinada brutal que s'haurà de veure si cap en aquests 16 mesos.

A les illes Canàries, a més de plàtans, mojo picón i una hora menys, hi tenen una agència tributària que ha fet molt més recorregut que la nostra, sense manifestacions massives, ni fanatisme presidencialista, ni retòrica grandiloqüent. A més de pregar, cal treballar.

Pot ser que algun lector no estigui avesat als neologismes apareguts a les xarxes socials. Postureo és un sinònim d'“aparentar”, que s'ha fet popular els darrers anys. Posaré algun exemple, a l'estil de Barri Sèsam, per fer-ho més entenedor: fas postureo quan contractes algú amb un sou astronòmic per desenvolupar la hisenda catalana, ho anuncies als quatre vents i, en comptes de fer-li fer la feina, el poses a escriure llibres propagandístics i poca cosa més. El llibre es diu Una hisenda a la catalana (Angle Editorial, 2015), escrit per Joan Iglesias i prologat pel mateix Artur Mas.