De set en set
Berija
A l'època de la Gran Enciclopèdia Soviètica la realitat era molt més dòcil. I si no, fixem-nos en el cas del camarada Lavrentij Pavlovic Berija, ministre de Seguretat i mà executora dels episodis més sanguinaris de Stalin. En plena era de desestalinització, el poderós Berija va caure de l'escambell: va ser sotmès a un judici secret i va ser executat. A partir d'aquell moment (1953), d'una edició per l'altra, l'entrada mitòmana que l'Enciclopèdia li havia dedicat fins aleshores, va ser substituïda. I allà on abans figurava “Berija”, llavors hi va figurar “Bering”: “estret que separa les costes d'Alaska de les de Sibèria”. Tan senzill com això.
Ara, en una època cibernèticament líquida, el domini sobre el llenguatge requereix altres cuites. Deu ser per això que Catalunya només pot autoreconèixer-se com a nació a mode de preàmbul retòric. I deu ser per això que C's acaba de registrar una proposició de llei per evitar que la Generalitat pugui utilitzar el terme país per referir-se a Catalunya en les relacions internacionals. I deu ser també per això que C's va proposar que, en cas d'un estat d'excepció, el govern pugui controlar i suspendre les xarxes socials de comunicació. Qui controla el llenguatge, controla la realitat. Deu ser per això que Félix de Azúa s'inaugura amb una impostura intel·lectual i s'afanya a aplicar sectàriament el terme talibà mentre Joan de Sagarra, melós i prenyat de complicitat, fa veure que el renya una micona. Temps a venir ja veig com, per posar un exemple, l'entrada “Rojals, Marta” serà substituïda per “Roja, la: mítica selección...”. Tan senzill com això.