Túnel negre

El 1987 es va planificar, per primer cop, el corredor ferroviari mediterrani. Cinc anys abans que es posés en marxa l'AVE Madrid-Sevilla, el Plan Ferroviario de Transporte de l'Estat preveia unir Catalunya amb Alacant amb doble via d'una línia per a passatgers i mercaderies, amb una velocitat màxima de 200 km/h i ramals a tots els ports del recorregut. Res més lluny. Ahir va tornar a posar-se de manifest en la reunió de la taula catalana de suport al corredor, que va fer balanç de l'actuació estatal dels últims anys. Els nous governs autonòmics han fet més unànime el clam per potenciar una vegada per totes la infraestructura, i la Unió Europea ha renyat Espanya i França per no creure-hi i per haver finançat ja 75 milions d'euros en obres sense que els dos estats avancin en els seus compromisos. A Espanya li retreu que el tercer fil per a mercaderies estigui infrautilitzat; a França, que congeli el tram d'alta velocitat Perpinyà-Montpeller, i a tots dos, que menystinguin el túnel pirinenc. De fet, el transport ferroviari de mercaderies pels Pirineus només arriba al 3%. Resultava curiós sentir ahir Xavier García Albiol reclamant un “govern fort” a Madrid per potenciar el corredor. Més fort que la majoria absoluta que hi havia abans i que ha congelat el projecte durant anys!

Un altre bastó a les rodes amenaça de llastrar encara més el projecte. La concessionària del túnel Figueres-Perpinyà podria entrar en fallida abans de dos mesos. TP Ferro va declarar el concurs de creditors per la infrautilització del túnel, i ara està pendent de la decisió judicial per reclamar indemnitzacions als dos estats. La meitat espanyola de la concessionària pertany a la constructora de Florentino Pérez, que pressiona per ser indemnitzada. Encara ens pica cada mes al rebut del gas el cost de la indemnització de l'Estat a ACS per l'anul·lació de l'explotació de la planta Castor de Vinaròs, que ens costarà 1.350 milions. Sembla improbable que la ministra Ana Pastor s'atreveixi a pactar una indemnització per a ACS abans de les eleccions. Hi ha el perill de tornar a enterrar diners en un projecte, i que tampoc serveixin per desbloquejar-lo.