Moltes preguntes i poques respostes

1La primera pregunta o reflexió que ens hem de fer és per què a Catalunya i el País Basc es vota tan diferent de la resta del territori espanyol. El PP, el PSOE i C's sumen 254 diputats dels 350. A Catalunya els tres partits esmentats arriben a 18 de 47. La diferència és abismal. Al País Basc passa el mateix: de 18 diputats, els partits anomenats constitucionalistes en sumen 5. El PP guanya a Espanya i és residual a Catalunya i Euskadi. No deu ser degut que estem parlant de nacions diferents?

2. Algú pot entendre que partits que estan plens de corrupció per tots costats guanyin les eleccions i que augmentin en vots respecte al 20-D? Com pot ser que en comunitats com Madrid i el País Valencià, on el Partit Popular té centenars d'imputats,
desenes de personatges a la presó i centenars de milers d'euros en presumptes irregularitats que han anat directament al partit o a la butxaca de dirigents, aquest partit guanyi clarament les eleccions? Com és possible que tot això no els passi factura? Tan estesa és la seva xarxa de corrupció que arriba a influir tantes persones? És que hem perdut la dignitat? Algun dia els sociòlegs ens ho hauran d'explicar.

3. Per què En Comú Podem, després dels resultats de diumenge passat no es planteja que el seu projecte estel·lar, que era fer un referèndum acordat amb l'Estat, és una impossibilitat a anys vista? Si realment eren sincers apostant per la consulta vinculant, ara no poden estar callats i esperar i esperar. Ha quedat clar que Espanya no accepta ni acceptarà un referèndum. Una vegada més els partits espanyols han guanyat amb claredat i, per tant, de referèndums i consultes res de res. Espanya no és plural. Espanya és una única nació. La seva. Catalunya és una part d'Espanya i prou. Per tant, Xavier Domènech i Ada Colau, ens heu de dir què penseu fer ara. Si realment sou sobiranistes, si creieu que Catalunya és una nació, en comprovar que el que vosaltres proposeu no és possible allò més lògic no seria anar per l'únic camí, la independència, per poder fer un país més just, solidari i amb plena capacitat per decidir el seu destí?

4. Per què el ministre Jorge Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, es reuneixen al despatx ministerial i confabulen i conspiren de forma mafiosa contra els dirigents independentistes i no passa res? Com és possible que tot un ministre intenti trobar proves acusadores, i si no les troba les inventa, contra adversaris polítics? Quina vergonya sentir els dos personatges. I encara més vergonya que cap fiscal no hagi investigat el contingut de les conspiracions. Quina explicació pot tenir el comportament antidemocràtic i mafiós dels dos personatges? Només en té una: parar de qualsevol manera el moviment democràtic i pacífic cap a la independència. Avui qui hauria d'estar davant un tribunal de justícia és el senyor Fernández Díaz i el senyor Daniel de Alfonso, i no pas Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. És el món al revés. I per a més mofa, resulta que el perjudicat, segons el Partit Popular i tot el govern, és el ministre. Repeteixo, quina vergonya! Fins on podem arribar? Quantes clavegueres de l'Estat han utilitzat i utilitzaran per combatre l'independentisme? Davant de tot això només hi ha una sortida. Com diu el president Puigdemont, marxar i ràpidament.

5. Tal com anunciava el professor Ramón Cotarelo, ens podem fiar del recompte de vots realitzat per un ministeri dirigit pel senyor Jorge Fernández Díaz? Només és una pregunta.