Religiositat, joves i apps

Si nosaltres ja ho hem delegat tot –el que necessitem i el que ens distreu– als dispositius mòbils, imaginem-nos els adolescents i joves. Un 97% dels joves catalans es connecta a internet diàriament. En la majoria de casos (87%) ho fa diverses vegades al dia. Només un de cada deu es connecta un cop a la setmana i un 2% assegura no fer-ho quasi mai. M'agradaria conèixer aquest 2%: no es connecten perquè deuen llegir més? A casa seva els prohibeixen la tecnologia? Senten apatia? Volen ser diferents? Menyspreen el món digital? Són molt pocs. La majoria d'adolescents i joves catalans viuen digitalment. I els qui creuen en alguna religió també la tenen controlada en tot moment. Es descarreguen i fan servir aplicacions per pregar la Bíblia i el rosari, per seguir el Ramadà, s'apunten a cadenes de pregària, comparteixen jocs bíblics tipus Trivial, aprenen consells budistes...

El projecte Apps religioses, webs interactives i joves no metropolitans a Catalunya, cofinançat per la direcció general d'Afers Religiosos i l'Agència de Qualitat Universitària de la Generalitat, aporta dades sobre què pensen gairebé 2.000 adolescents i joves sobre religió digital.

La recerca, liderada per l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, ha tingut la participació de 1.858 joves de tot el país excepte de la ciutat de Barcelona, exclosa per la voluntat de donar veu al territori no metropolità. Malgrat que la capital sigui determinant, és sa que hi hagi recerques que la negligeixin. No es pot mesurar sempre la realitat des del centralisme urbà, i Catalunya aquest tic el té interioritzat.

La meitat (50%) de les respostes són de noies i l'altra meitat (49%), de nois. Cal afegir que el 68% vénen de joves d'entre dotze i setze anys. Del setze fins als divuit s'ha observat una predisposició inferior a contestar qüestions sobre la temàtica tractada. Set de cada deu joves catalans asseguren creure en alguna de les tretze religions presents a Catalunya. Per tant, la majoria dels joves catalans enquestats són creients. Només un 35% dels consultats es considera ateu, agnòstic o mostra apatia per la religió.

Cal afegir que, gairebé dos de cada deu dels creients són d'alguna confessió considerada minoritària. En la majoria dels casos (46% dels creients) es tracta de musulmans. Després, trobem ortodoxos (14% dels creients) i evangèlics (13% dels creients).

Les apps religioses més utilitzades són Holy Bible, una app per personalitzar i compartir la lectura de la Bíblia que ofereix un pla de lectura, formats per facilitar-la, a més de la possibilitat de compartir versets amb amics a les xarxes socials. Els catòlics també diuen que fan servir Holy Rosary per gestionar la pregària del rosari, amb els textos de les oracions i el seu significat.

Els evangèlics usen més Instapray: tens un problema i de seguida pots demanar als usuaris que preguin per una intenció concreta, es pot pregar en grup i es dóna suport.

Per als musulmans resulta molt útil l'Alcorà en espanyol i l'Iquran, amb àudio, pregàries i vídeo. També el Muslim Pro és molt descarregat. Els sikhs fan servir la Granth Gurbani Search, una app per llegir les sagrades escriptures sikhs amb funcionalitats per facilitar la lectura, com llum nocturna, localitzador de continguts, control de la mida del text, etc.

Quan se'ls pregunta què esperen d'una app religiosa, responen que una app també seria útil per pregar, llegir fragments de les sagrades escriptures, disposar de cançons relacionades amb la religió, compartir documents o traduir mites o llegendes. D'altres van més enllà i els agradaria tenir una app que els donés notícies a temps real sobre la seva religió. Amb tot, no es descarregarien apps d'altres religions. El món digital desperta la curiositat d'allò que ja coneixen, però no els motiva tant –tot i que alguns sí que ho desitgen– per establir un diàleg interreligiós.

El 24,2% dels joves creients fa servir la religió digital de manera individual, per informar-se. Els més actius són els joves no catòlics, els qui pertanyen a minories religioses.

Dues conclusions de l'estudi: el català està absent de les apps religioses usades pels joves, i no hi ha productes locals, la majoria són aplicacions internacionals. La religió és un sistema universal, però té un arrelament territorial indiscutible. No fos cas que la prioritat d'algunes religions per construir temples comporti l'oblit de quin és el territori urgent que cal habitar.