La revolta de les bases

Fa un temps (a Catalunya com
a mínim set o vuit anys) que la gent, que la ciutadania, que allò que en diem “el poble” ha començat
a plantar cara, a dir no, i a posar en qüestió la realitat social i política del nostre món. L'Estatut que va impulsar el president Maragall, les retallades al Congrés de Diputats, la recollida de signatures del Partit Popular contra l'Estatut i la sentència del TC han estat unes causes molt concretes, encara que no úniques, de la revolta de les bases socials. El 15-M és l'altra expressió del malestar i indignació de bona part de la ciutadania. Que milers de ciutadans omplissin les places de la principals ciutats del país és absolutament significatiu d'alguna cosa que està canviant.

El moviment independentista va començar a Arenys de Munt amb tot un seguit de consultes en més de 500 municipis. Consultes totalment populars i sense cap intervenció de l'administració. És en aquells moments
(entre el 2011 i 2012) que neix l'ANC. Amb rapidesa i encert mobilitza la societat catalana cap a la llibertat nacional. Òmniun i Muriel Casals, en adoptar la categoria d'organització independentista, aporten un impuls molt remarcable. Carme Forcadell i Muriel Casals encarnen de manera molt significativa la revolta de les bases per la independència. Les manifestacions multitudinàries dels diferents Onze de Setembre fins al 27-S del 2015 són l'expressió d' una voluntat popular que ha superat les previsions d'anys enrere. Ara estem encaminats cap
a la desconnexió per poder construir un estat propi, malgrat tots els entrebancs, dificultats i totes les clavegueres de l'Estat espanyol.

El cap de setmana del 8 al 10 de
juliol i en un altre camp la revolta de les bases s'ha manifestat en el congrés de liquidació de CDC i el naixement del nou partit. Els assistents al congrés s'han cregut que es tracta de fundar un nou partit, amb noves cares, nous mètodes i noves formes de treball i de direcció del partit. Les bases de la vella Convergència volen un partit clarament independentista i no només sobiranista i manifesten que es configuri un estat en forma de república. La direcció i els documents enviats als militants no ho tenien tan clar. La revolta va començar el divendres en rebutjar el nom del nou partit. Tota la vida el que deia la direcció o el seu líder, fos Pujol o Mas, era seguit i acceptat sense cap discussió i sense arrufar el nas, però ara això sortosament ha canviat. L'últim congrés de Convergència i el primer del Partit
Demòcrata Català ha estat una victòria de la democràcia, una victòria de les bases, una victòria de la participació i de la implicació de la militància. És d'aplaudir. Ara la revolta de les bases s'ha de concretar en la nova direcció. La voldran també renovada?

El 23 de juliol els militants i simpatitzants del PDC tenen la paraula.
Tindran la valentia de fer foc nou de veritat? Catalunya necessita una nova Convergència sense cap màcula de corrupció, plenament independentista. Sense renegar de tot allò positiu, han de iniciar el camí per ser el gran partit de centredreta que ajudi, de manera decisiva, a la construcció de la República Catalana.