Festa grossa a Tiana

Tiana és un poble d’orografia difícil i geografia dispersa; tot són pujades i baixades, i les zones amb cases no és que estiguin lluny del centre, però diguem que per anar a peu d’un lloc a l’altre cal un cert temps i unes bones cames. A la zona esportiva, on hi ha l’institut, segons on es visqui s’hi ha d’anar en cotxe. I, si s’hi va a peu, s’ha d’anar per una passarel·la, perquè està ja enfilant la carretera de la Conreria, als afores. Per això avui serà de gran ajuda el bus gratuït que de vuit del matí a dos quarts de nou del vespre anirà fent viatges des de la Creu de Terme, a l’entrada del poble venint de Montgat, fins a l’institut Tiana, l’únic col·legi electoral. Organitzat per les entitats, farà les parades habituals del B29, el bus que travessa el poble. Si tot i així hi ha gent que té dificultats per poder pujar a votar, un grup de voluntaris han muntat un servei de cotxes per anar a buscar la gent a casa i dur-la al col·legi.

L’institut Tiana està en un cul-de-sac: al final d’un carrer que acaba a la muntanya, flanquejat pel camp de futbol i la deixalleria. Ahir hi havia des de bon matí partits de futbol i altres activitats esportives, al poliesportiu i a la piscina, i trobar-hi aparcament era difícil. Semblava Barcelona per allò que, quan un cotxe surt, ja n’hi ha un altre fent cua per posar-s’hi. Però la falta d’aparcament i la llunyania no van espantar ningú i la gent es va mobilitzar per anar pujant durant tot el dia fins al que es va anomenar La Festa Grossa, organitzada per les entitats a favor del referèndum a les portes de l’institut per evitar-ne un possible precintament.

A les nou del matí, els organitzadors ja tenien muntada la taula on se servia xocolata desfeta i pastes. Després d’esmorzar, van començar les activitats: ping-pong, escacs, un taller de reparació de bicicletes, passejades amb ruc i tota mena d’activitats per a tots els gustos, sobretot per als més petits, perquè la gent gran el que feia era, sobretot, parlar, parlar i parlar. I decidir què es faria si passava A o què es faria si passava B i enviar missatges de WhatsApp per donar consells i instruccions perquè tothom sabés la situació a temps real. La gent estava contenta, convençuda que avui es podrà votar. “El que no sé és què volen fer amb tanta Guàrdia Civil”, dubtava la Pili. “Jo crec que els volen pel que passi a partir del dia 2, per si declarem la independència”, considerava el Jordi.

En Pere, un dels veïns més estimats perquè és d’aquells que sempre han estat a tot arreu, va ser dels primers a arribar. A primera hora, també hi havia els caps visibles de les entitats i els partits que de fa dies fan campanya i que són els que han organitzat les penjades de cartells, han col·locat les pancartes i ho han fet possible tot. En Jordi, en Gemi, l’Isaac, la Gemma, en Miquel, la Farners, la Núria, en Xus..., i en Toffoli, el cronista del poble. Els veïns van anar pujant al llarg de tot el matí i més al llarg de la tarda, equipats ja amb el sac de dormir i la màrfega. Cal dir que aquest cop totes les entitats han anat a l’una, cosa que sovint costa en una població que en pocs anys ha duplicat el nombre d’habitants. Tiana, una de les poques localitats on l’alcaldessa no ha cedit cap local municipal per fer el referèndum, a banda d’encaixar el resultat de la votació, haurà de fer front, en els pròxims dies, a la recomposició de l’Ajuntament, que ha quedat trencat. Però això és una altra història.

A les dues del migdia, a l’esplanada de l’institut, hi havia un dinar de carmanyola, però, com explicava la Gemma: “Qui vingui sense res podrà menjar de tot, perquè ens han portat tantes coses que hi ha menjar de sobres.” Es van posar en un cantó les taules de ping-pong i es van col·locar al centre de l’esplanada les taules per dinar.

Molta gent va aprofitar el migdia per fer una pausa. “Vaig a casa i després faré una bona migdiada, perquè la tarda i la nit seran llargues. Passi el que passi, jo a les cinc de la matinada seré aquí”, assegurava en Xus, mobilitzat des de primera hora. L’Anna també va marxar a casa amb la promesa de pujar després. “Sense bossa groga del sí... No fos cas que em diguin que estic fent propaganda durant la jornada de reflexió”, deia.