“Treballem perquè la gent faci vida plena al poble”

El 10 de juliol hi ha con­vo­cada l’assem­blea i deci­di­rem el can­di­dat, però en prin­cipi hi ha ganes de repe­tir. Si la gent ho veu bé, hi tor­na­rem.

Entenc que la gent si està con­tenta del que s’ha fet en aquests tres anys, que seran qua­tre, res no fa pen­sar que els elec­tors no ens tor­nin fer con­fiança.

La nos­tra màxima és que els veïns de Vila­bla­reix puguin fer vida plena al poble. Ara hem començat les obres del pla de mobi­li­tat. Volem que els pro­pi­e­ta­ris de l’espai públic sigui la gent i no els cot­xes. Al final del que es tracta és de fer la vida de la gent del poble millor i segur que ho és amb menys trànsit al car­rer.

El nos­tre objec­tiu era aquest: Vila­bla­reix és un poble i no un apèndix d’una gran ciu­tat i no un barri més. Tenim iden­ti­tat pròpia i els seus veïns n’han d’estar orgu­llo­sos. Tots tenim assu­mit que tenim una àrea metro­po­li­tana molt potent però també hem de ser cons­ci­ents que hi ha iden­ti­tats dife­rents que fan aquesta àrea sigui millor. Salt, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Quart, For­nells de la Selva i Vila­bla­reix... tots som iden­ti­tats dife­rents que sumen per fer millor aquesta àrea. Des de sem­pre Vila­bla­reix ha rei­vin­di­cat aquesta àrea metro­po­li­tana potent que ha de lide­rar Girona.

Hi ha un parell de punts d’atracció que són la Tor­ratxa i les ter­mes roma­nes del segle I que es van des­co­brir i que turísti­ca­ment no hem explo­tat; és una qüestió que hau­rem de tre­ba­llar el pròxim man­dat. El nos­tre atrac­tiu és que som un poble i els visi­tants ho fan per venir a cami­nar en un terme muni­ci­pal que és petit.

La pri­mera set­mana de juliol pre­sen­ta­rem el pro­jecte de l’ins­ti­tut a la comu­ni­tat edu­ca­tiva. Si segueix els ter­mi­nis que ha de seguir l’any vinent ha de començar la cons­trucció. És una llarga rei­vin­di­cació que ja tenim resolta perquè ja està en marxa. És veri­tat que tenim pen­dent la cons­trucció de la nova escola i hi estem tre­ba­llant i Ense­nya­ment és molt cons­ci­ent de les neces­si­tats del poble i que en breu hau­rem de fer alguna cosa.

Una sala poli­va­lent. Neces­si­tem un espai on pro­gra­mar-hi tea­tre, sopars mul­ti­tu­di­na­ris o acti­vi­tats diver­ses que reque­rei­xin molt d’afo­ra­ment; des de fes­ti­vals de fi de curs de l’escola fins a un con­cert. No tenim un espai gran on rea­lit­zar-ho. Ja tenim el pro­jecte encar­re­gat i l’any vinent lici­ta­rem l’obra.

Fem molta acti­vi­tat cul­tu­ral. Tenim un club de lec­tura, obres de tea­tre set­ma­nals, oferta per s la mai­nada, amb con­ta­con­tes, però és veri­tat que neces­si­tem un espai mul­ti­fun­ci­o­nal. És un pro­jecte d’aquest man­dat, si bé les obres s’aca­ba­ran en el següent.

Hi estem tre­ba­llant, però ens agra­da­ria dir que no neces­si­tem fer grans inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res perquè tot el que neces­si­tem a curt ter­mini ja ho tin­drem; el pavelló, l’escola, l’ins­ti­tut...no ens fal­tarà cap gran equi­pa­ment. Dedi­ca­rem els esforços a peti­tes coses de l’espai públic, com ara l’estalvi energètic; per exem­ple hem ins­tal·lat una cal­dera de bio­massa al pavelló. Volem molt ser­veis per als nos­tres veïns a preus molt reduïts perquè tin­guin una vida còmoda i tran­quil·la. Per exem­ple, a la tar­dor inau­gu­ra­rem un cen­tre de ser­veis per a la gent gran que vol ser un punt de referència per fer-hi tallers de memòria, exer­ci­cis de man­te­ni­ment; també hi situ­a­rem els ser­veis soci­als. L’objec­tiu final és que es cons­tru­eixi una residència o cen­tre de dia per a la gent gran. Teníem un acord amb un inver­sor pri­vat que no va aca­bar de fruc­ti­fi­car.

És veri­tat que el nos­tre polígon és de sec­tor ter­ci­ari, comer­cial, més que indus­trial. Des de magat­zems de dis­tri­bució, de recan­vis, també hi ha empre­ses que pro­du­ei­xen; n’hi va haver que van patir, però vam estar poc temps amb naus bui­des. Al polígon nou sí que es va notar la crisi i no es va omplir, però ara es reac­tiva amb empre­ses indus­tri­als, de logística, comer­ci­als... Al muni­cipi s’està notant més que en d’altres. També des del punt de vista de cons­trucció d’habi­tat­ges, resi­den­ci­als, com de naus comer­ci­als. Aquests últims tres anys s’està cons­truint molt.

Els pròxims qua­tre anys seran els últims en la política muni­ci­pal. Abans del 1999 hi havia un muni­cipi i ara n’hi ha un altre. Quan ens plan­te­gem cons­truir habi­tat­ges per a joves era ini­ma­gi­na­ble perquè per la tipo­lo­gia d’urba­nisme que teníem era impos­si­ble que s’hi pogues­sin que­dar a viure. I en cons­truïm 120 de pro­tecció ofi­cial que ha estat una opor­tu­ni­tat per als joves. Si algú pensa que per tota aquesta feina som vàlids per fer-ne un altre, estic a dis­po­sició del pro­jecte d’ERC, sigui a escala muni­ci­pal, regi­o­nal o naci­o­nal.