“No crec que sigui el meu últim mandat”

Ha anat tan just que no ens en sobra ni un. És de les vega­des que he pas­sat ner­vis. No era a l’escru­tini però m’anava arri­bant infor­mació. Després he sabut que només m’expli­ca­ven quan anava gua­nyant. A prin­cipi anàvem per­dent i m’ho ama­ga­ven perquè no m’emprenyés. En fi, va ser emo­ci­o­nant. Ara tot­hom té les cre­den­ci­als de regi­dor. És ferm i el resul­tat és el que és, encara que es fes comp­tar molts cops.

No crec que sigui l’últim man­dat. No és segur. No ho tinc clar, tam­poc. N’hem de par­lar entre tots. Se’n diuen mol­tes, de coses. A Face­book i al What­sapp es parla molt. De què anem! Què collons s’han cre­gut!

Exacte.

No, jo tam­poc ho vaig dir, això. El que vaig dir és que m’ho pen­sa­ria. Tot està en l’aire. Aquests qua­tre anys mar­ca­ran els altres qua­tre.

Uf! Mol­tes coses. Volem fer la plaça de l’Església de Tor­ro­e­lla, ampliar l’ajun­ta­ment, la plaça de l’església de Vila­co­lum, can­viar les làmpa­des de sodi a LED, asfal­tar el pàrquing perquè els cot­xes no facin córrer la terra. Tenim un pro­grama bas­tant atapeït. Tenim feina per qua­tre anys i qua­tre més.

Vaig tenir un pro­blema de salut i he bus­cat un subs­ti­tut. Tindré més temps. El poble el sen­tim des de fa molts anys i, per tant, la il·lusió no s’acaba mai. Sem­pre hi ha coses per fer. Després de 40 anys et tro­bes amb coses que vas fer fa 35 anys i ara s’han de tor­nar a fer noves, perquè ja s’han fet velles. En un poble la feina no s’acaba mai.

El més impor­tant per a Tor­ro­e­lla és que no s’ha inun­dat mai més. D’això ja ningú se’n recorda. El riu no ha vin­gut mai més en 40 anys, perquè vam fer una mota més reforçada i després que es fes el pont nou no ha tor­nat a pas­sar més. Hi ha altres coses molt impor­tants, com els ser­veis, arre­glar la sala de ball, res­tau­rar totes les esglésies. Cada qua­tre anys pas­sem balanç i mirem: què vam pro­me­tre i què hem fet. I anem avançant.

Aquest cop s’hi ha com­pli­cat altres coses: com el procés. De la gestió, la gent ja n’està con­tenta. La política extra­mu­ni­ci­pal hi pot haver influït. De tota manera, nosal­tres vam obte­nir tres vots més que el 2015. Va anar a votar gai­rebé un 80%. aquest 10% pot ser el que ha fer pujar els con­ver­gents.

Posaré un exem­ple: a cada nucli urbà hi havia dos o tres llums de la Segona Guerra Mun­dial. No hi havia ni desaigües ni aigua, ni llum pública, ni res. Hi havia cases escam­pa­des i prou. Ara tenim un nucli ben con­di­ci­o­nat i arre­glat. I que fa goig! En els pri­mers anys no hi havia diners enlloc, però lla­vors van anar apa­rei­xent. Ara tenim un pres­su­post de gai­rebé un milió d’euros.