“Quin model econòmic volem per a Catalunya?”
La plataforma Debat Constituent enceta un llarg procés participatiu per perfilar les bases d’una carta magna
Entre d’altres, caldrà discutir quina llengua o llengües serien oficials en un estat independent
D’entrada, el context no seria el més idoni. La imminent publicació de la sentència de la causa especial 20907/2017 del Tribunal Suprem, amb les conseqüències polítiques i socials que això tindrà, així com la possibilitat d’un doble avançament electoral o els símptomes de lassitud que ja es comencen a fer evidents entre una part de la militància independentista, semblen factors distorsionadors d’un cert pes a l’hora d’enfocar un debat reflexiu, i col·lectiu, sobre com hauria de ser la base d’una constitució d’una eventual Catalunya independent. Malgrat això, des de la plataforma Debat Constituent, els gestors de la iniciativa, han decidit donar un impuls, que pretén ser decisiu, a aquest procés participatiu perquè el calendari colla, ja que la voluntat és que la primavera del 2020 ja hi hagi un document que enumeri els grans principis que sustentaran aquesta carta magna. Per tant, cal posar-s’hi. I de seguida.
La següent fase del procés arrenca avui mateix, amb la primera de les jornades formatives que s’han programat sobre set àmbits temàtics en què es dividiran les posteriors discussions per donar contingut al text constitucional. Seran conferències setmanals, i itinerants pel territori, que aniran a càrrec de ponents que reflexionaran sobre diversos aspectes, com ara la regulació de la qüestió que toqui aquell dia. La d’avui serà a Tortosa i versarà sobre territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques. Les següents tractaran de seguretat i relacions internacionals (Girona, 21 de setembre), organització territorial (Sabadell, 28 de setembre), drets (Tarragona, 5 d’octubre), règim econòmic (Lleida,12 d’octubre), participació política i organització del poder (Manresa, 19 d’octubre) i elements constitutius (Barcelona, 26 d’octubre). La participació a totes és oberta, però cal inscriure-s’hi abans a través del web debatconstituent.cat .
Quan acabi aquest cicle, ja serà el torn d’entrar en els debats pròpiament dits. Es canalitzaran a través d’una xarxa d’agrupacions locals i comarcals, anomenades enteses, que s’han anat constituint en els darrers set mesos. N’hi hauria d’haver 52 a tot Catalunya, com a mínim una per comarca i per cada un dels deu districtes de Barcelona. Ja n’hi ha 22 d’operatives i 20 més gairebé estan a punt. En faltaran deu més que estan en un estat de gestació més verd.
La metodologia
Cada entesa podrà organitzar discussions sobre tants temes com vulgui però prenent com a referència, això sí, els set àmbits que s’han establert prèviament. També s’han pautat unes mínimes regles de joc. Els grups de debat –que també es poden crear al marge de les enteses, sempre, però, que es comuniqui– no es vol que siguin gaire nombrosos –una dotzena de persones es considera l’ideal– per facilitar la participació i fer-los més operatius. Igualment, s’ha preparat un formulari global d’unes 200 preguntes que seran les que permetran orientar, i fer aterrar, les disquisicions perquè no quedin atrapades en un pla únicament reflexiu. Un exemple: quan toqui parlar sobre règim econòmic –epígraf que inclou des de política monetària, financera o laboral– i un cop fet el procés deliberatiu de rigor en grup, els inscrits hauran de respondre a un seguit de preguntes, com ara “quin model econòmic volem per a Catalunya?”, entre una tria de respostes tancades. Després, tocarà tabular-les mitjançant un sistema informàtic. Els resultats d’aquest procés seran els que determinaran quins manaments tindria la constitució catalana en matèries com ara drets civils o socials; defensa dels animals; poder legislatiu, judicial i executiu; model territorial; tractats internacions, o seguretat, entre molts altres.
En alguna d’aquestes qüestions és previsible que el veredicte de les discussions sigui força unànime. En d’altres, però, ja es pot intuir que el debat serà molt més polaritzat. La qüestió que ve al cap de seguida és la de si Catalunya hauria de tenir, o no, un exèrcit, o quina llengua o llengües haurien de tenir l’estatus d’oficialitat. En tot aquest procés participatiu, també s’ha de tenir present una prerrogativa que és innegociable: en cap cas, cap, aquesta normativa marc pot significar un retrocés respecte a la carta magna espanyola. Això farà que, per exemple, no hi hagi debat possible sobre la pena de mort, tot i que cal recordar que l’article 15 de la Constitució del 1978 preveu aplicar-la en cas de guerra i sota la jurisdicció militar.
El càlcul inicial és que les enteses hagin conclòs la seva feina el març del 2020. Llavors es convocarà el Fòrum Cívic i Social, un ens format per entre 1.000 i 2.000 persones, que és qui sintetitzarà els resultats dels debats. En aquelles matèries en què el buidatge de respostes a les preguntes reveli que hi ha consens, ja les articularà en un text com a “principis constituents”. En les que no sigui així, el Fòrum proposarà fórmules per resoldre les dissensions i que podrien ser sotmeses, per exemple, a consulta popular.
Tot això, però, són calendaris sobre el paper. Perquè davant de quina sigui la resposta a la sentència al Suprem, o en cas que calgui anar a eleccions, ja es pot donar fet que aquest full de ruta experimentarà alteracions. Perquè, certament, el context no seria el més idoni.
LA XIFRA
Independent de les institucions
Debat Constituent va sorgir un cop es va consumar, el juliol passat, la dissolució del Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, un òrgan creat al seu dia per la Generalitat i que va ser presidit per Lluís Llach. El cantautor i exdiputat de JxSí ara també és el portaveu de la plataforma, que no té cap connexió orgànica amb les institucions públiques i que s’estructura a partir del teixit de la societat civil. Una mostra d’això són les enteses territorials, que en alguns casos estan integrades per entitats cíviques sense vinculació política ni filiació independentista. Per sobre de totes aquestes agrupacions, i per fer de paraigua, s’ha creat una coordinadora en la qual, a banda del mateix Llach, hi ha l’advocat Jordi Domingo o les exdiputades Gabriela Serra (CUP) i Montserrat Palau (JxSí).
