El rebuig de Barcelona, Tarragona i Lleida a la llei de vegueries encén els territoris

El PSC malda per conciliar les discrepàncies dels seus «barons» amb les presses d'ERC perquè el govern aprovi la llei

Amb el país enfrontat entre els territoris detractors i defensors de les vegueries, el PSC intenta calmar els ànims dels seus barons que pretenen aturar el projecte de l'executiu. Es tracta principalment del president de la Diputació barcelonina, Antoni Fogué; l'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el de Tarragona, Fèlix Ballesteros. La direcció dels socialistes, partidaris de tirar endavant les set vegueries, negocien amb ERC la data en què el govern donarà el vistiplau al projecte. Governació vol que es mantingui al gener, però els socialistes prioritzen el consens a les presses. Paral·lelament, el conseller Jordi Ausàs ha multiplicat els contactes per treure tots els pals de les rodes i a la seu de Via Laietana no deixen d'entrar al·legacions al text. ICV va admetre ahir que «és molt difícil» que prosperi perquè s'ha intentat «massa tard», a menys d'un any perquè s'acabi la legislatura. CiU rebutja el redactat de Governació perquè no aixeca el consens que caldria. El PP n'ha reclamat la retirada.

Barcelona ha pressionat fort perquè la llei no vegi la llum. La Diputació capitanejada per Fogué defensa que les vegueries són inconstitucionals i incrementaran la despesa pública. Bustos troba un «error» crear noves administracions. Només l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, les ha defensades. La clau està en què Governació pretén que el govern aprovi el projecte juntament amb el de l'àrea metropolitana, que adjudica a aquest territori competències de la Generalitat. Per CiU, amb l'àrea metropolitana, el PSC «prepara les seves casernes d'hivern» per si Artur Mas presideix la Generalitat.

L'alcalde tarragoní també ha empès perquè s'aparqui la llei. Tot i que el projecte no fixa les capitals de les vegueries, Ballesteros batalla contra la determinació de Reus de convertir-se en cocapital. Per això exigeix alhora que la vegueria sigui batejada amb el nom de la ciutat, i no amb el del Camp de Tarragona que figura al text legislatiu. Des de Lleida, Ros creu que la partició de l'actual demarcació en més d'una vegueria no és «bona» i reclama que se suprimeixi la Diputació i el Consell Comarcal per rebaixar la despesa.

A l'altre front del camp de batalla, el ple de l'Ajuntament de la Seu va formalitzar el seu «sí» a les vegueries amb el suport del PSC. El de Manresa també va apostar dilluns per la creació de la vegueria Central. I el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvador, denunciava ahir que sota el conflicte entre Tarragona i Reus s'amaguen les resistències tarragonines a dividir l'actual demarcació. En aquests territoris, però, formiguegen altres disputes. A l'Alt Pirineu i l'Aran, els alcaldes aranesos reivindiquen la seva autonomia i el síndic, Francés Boya, ha amenaçat de trencar el pacte amb un PSC que també aquí ha de fer equilibris. La Cerdanya tampoc no vol entrar-hi. Prefereix formar part de la vegueria Central o, fins i tot, de Girona. Vic i Manresa lluiten per la capitalitat de la vegueria Central. A més, el Consell Comarcal d'Osona al·lega que la comarca hauria de compartir vegueria amb el Ripollès. És el batec de la reivindicació d'una nova vegueria no prevista: la de l'Alt Ter que, juntament amb la del Penedès, es deleix per estripar les fronteres del mapa traçat per Governació.

LA POSICIÓ DELS PARTITS

PSC
Defensa la divisió de Catalunya en set vegueries des del «màxim consens». Vol una solució específica per a la Vall d'Aran.
ERC
Ha renunciat a incloure-hi la vegueria del Penedès per la falta d'acord amb el PSC i ICV, però subratlla que la llei obre la porta a noves vegueries.
ICV-EUiA
Combrega amb les set vegueries però admet «seriosos problemes» perquè tirin endavant. Considera que la llei, a més, arriba «tard».
CiU
Rebutja el redactat perquè no disposa del consens necessari. Demana un procés de diàleg amb el territori i amb la federació.
PP
Creu que el govern «improvisa». Ha demanat la retirada del projecte perquè genera divisions al govern i al territori.

VEGUERIES ENDINS

ALT PIRINEU I L'ARAN
Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran. Els aranesos volen autonomia. La Cerdanya no hi vol ser.
BARCELONA
Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental. El Penedès històric vol una vegueria pròpia.
CAMP DE TARRAGONA
Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat. Disputa per la capitalitat entre Tarragona i Reus.
GIRONA
Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, la Selva i Ripollès, on hi ha reivindicacions amb Osona per la vegueria de l'Alt Ter.
CENTRAL
Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Batalla entre Manresa i Vic per la capitalitat.
LLEIDA
Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d'Urgell i Urgell.
TERRES DE L'EBRE
Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.

Bustos i Esteve demanen «consens»

Les agrupacions municipalistes, la pròxima als socialistes Federació Catalana de Municipis i la dels convergents Associació Catalana de Municipis, van visitar ahir el president José Montilla al Palau de la Generalitat en ple debat entorn de les vegueries. Tot i que l'objectiu era mostrar el seu ple suport a l'Estatut i plantejar propostes contra la crisi, els representants de l'FMC i de l'ACM també van traslladar a Montilla el compromís del món local de «treballar per assolir un consens polític i territorial, si el govern tira endavant la tramitació de la llei». L'ACM, liderada per l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, va apostar dilluns per posposar la llei fins després de les eleccions catalanes i municipals ja que, segons ell, ara és «mal moment» per aprovar-la a un any de les eleccions al Parlament i a un any i mig de les locals. Tot i així, va matisar que «no ens hi pronunciem en contra, ni de bon tros». El mateix alcalde de Sabadell i president de la FCM, Manuel Bustos, subratlla que encara «no hi ha consens polític» sobre el número i l'abast territorial de les vegueries i sí que s'hi ha manifestat en contra.

barcelona

Les vegueries s'han d'adaptar als canvis experimentats per les comarques, segons els geògrafs

acn

Des del Col·legi de Geògrafs de Catalunya, s'han presentat suggeriments al nou avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya i al de l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, es recomana definir les vegueries a partir de la distribució comarcal, però tenint en compte els canvis en el funcionament del territori des del 1936 fins ara, especialment en el reconeixement de fets comarcals com ara el del Moianès i el del Lluçanès, i dels nous fets comarcals generats per les dinàmiques territorials recents. Els col·legiats també demanen un tractament de les vegueries menys uniforme, a fi de reconèixer la diversitat i les diferents necessitats territorials i, de manera especial, el caràcter metropolità de la vegueria de Barcelona. En aquest apartat, també es planteja la possibilitat d'integrar organismes existents, que actualment fan funcions semblants, amb caràcter supletori, a les Terres de l'Ebre i a l'Alt Pirineu i l'Aran. A més, es demana una clarificació dels ens supramunicipals en l'àmbit metropolità, per tal d'evitar duplicacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.