L'Estatut: ferit o mort?
Mas culpa Montilla i Zapatero del fracàs estatutari
El PP vol girar
full per no sortir malparat en
les eleccions
Esventrat pel Tribunal Constitucional, l'Estatut va fer ahir quatre anys sense que els partits coincideixin a definir-ne el diagnòstic. El PSC i ICV insisteixen que el text aprovat en referèndum està ferit, però encara es pot recuperar amb la voluntat política dels governs català i espanyol. CiU i ERC, en canvi, ja el donen per difunt i plantegen vies alternatives a l'autonòmica.
Només el PSC es va mostrar netament optimista sobre la salut de la carta catalana. Considera que és “la gran avinguda de l'autogovern que ha de marcar el futur del país dels propers anys”. La secretària de desenvolupament estatutari del partit, Laia Bonet, va reivindicar que s'han assolit “fites molt importants en el desenvolupament de l'autogovern” des de l'entrada en vigor de l'Estatut. Entre aquestes victòries, hi ha els 19 traspassos aconseguits en una llarga i complicada negociació amb Madrid. De la llista, va subratllar la gestió de Rodalies, la Inspecció de Treball, l'Hospital Clínic i l'ordenació del litoral. I la va arrodonir destacant la importància del nou sistema de finançament.
Tot i que és molt conscient de les dificultats, el PSC espera el setembre amb la confiança de poder esbossar un pla de rescat amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero que recuperi part de la retallada del TC, com ara la carpeta del poder judicial a Catalunya. O almenys confia que, en la reunió que la comissió bilateral Estat-Generalitat celebrarà passat l'estiu, es concreti algun traspàs més. Tot apunta que es podria tancar la transferència de les línies regionals de Renfe. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va garantir que el govern no decaurà en l'intent.
Nou front a Madrid
Amb més matisos que José Montilla, però sense tirar la tovallola autonòmica, ICV va insistir en la via del salvament de l'Estatut. Els ecosocialistes no veuen amb mals ulls el pla de rescat a què s'han abocat els governs català i espanyol. Però no en tenen prou amb la disposició pública que ha mostrat, de moment, un Zapatero preocupat pel malestar ciutadà que va posar en evidència la manifestació del 10 de juliol. Els de Joan Herrera temen que, si realment prospera, aquesta via sigui massa lenta. Per això van proposar que siguin els partits catalans els que impulsin a Madrid un full de ruta, amb lleis i decrets estatals, que “restitueixin” l'Estatut en bloc. D'un sol cop.
Com a punt de partida, la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, va plantejar que es recuperi l'informe de la sentència que els experts van elaborar per encàrrec de la Generalitat. “És una iniciativa que es pot fer immediatament i abans de les eleccions”, va reivindicar Camats. Malgrat tot, ICV creu que el Constitucional ha marcat un punt d'inflexió en la relació amb l'Estat i que Catalunya només se sentiria còmoda amb una reforma constitucional que avanci en el camí del federalisme.
CiU, per contra, defensa que l'Estatut està “en via morta”. I la culpa, assenyala, és del tripartit i del govern espanyol, perquè, quan va sortir de l'estació, “era un bon tren”. Des de Reus, el candidat de la federació, Artur Mas, va reivindicar així l'aposta inicial de CiU per un text que el mateix Mas va pactar amb Zapatero a la Moncloa durant el tràmit parlamentari a Madrid.
Seguint amb la metàfora ferroviària, el candidat de la federació nacionalista va opinar que el tren estatutari ha quedat “desballestat” pel Tribunal Constitucional i ara ja “no serveix” per emprendre cap trajecte. El que cal, va dir, és “canviar la direcció” amb vista a les eleccions de la tardor.
Dret a decidir
La federació ha situat l'exercici del dret a decidir com a nucli del seu programa electoral, sempre que s'apliqui en àmbits que comptin amb el suport majoritari dels catalans. Mas vol començar amb el concert econòmic. Coincidint que avui farà un mes de la gran manifestació convocada per Òmnium, el líder de CiU es va fer seu el lema Som una nació, nosaltres decidim. Entonant aquest discurs sobiranista, Mas espera aglutinar una majoria social favorable a saltar el llistó que ha marcat l'Estatut. Però pas a pas, perquè el país, segons al·lega, no està preparat encara per a un referèndum d'independència.
ERC creu que sí. I el fracàs de l'Estatut, del qual els republicans ja es van desmarcar després de la primera retallada del redactat a les Corts espanyoles, ha demostrat que l'autonomisme és un cul-de-sac. El portaveu d'Esquerra, Ignasi Llorente, va insistir en la convicció del seu partit que cal convocar una consulta vinculant després de les eleccions. “Ja ha passat el moment de valorar l'Estatut en funció de les competències traspassades en aquests quatre anys”, va sentenciar.
El PP focalitza en la crisi
Com a responsables del recurs contra el text, els populars volen girar full per evitar el càstig a les urnes. La seva portaveu al Parlament, Dolors Montserrat, va acusar els socis del tripartit d'atiar “grans debats identitaris que no són necessaris ni adequats” per tapar la seva “incompetència” per fer front a la crisi. I CiU, va afegir, n'ha estat còmplice.
A contracorrent de tots i de tothom, Montserrat va aprofitar el quart aniversari de l'entrada en vigor de l'Estatut per fer un emplaçament a la resta de partits. Els va demanar que acatin d'un cop el pronunciament del TC i modifiquin les lleis que faci falta per ajustar-s'hi.
