Escòcia decideix avui si fa de l’SNP el principal partit

Els escocesos poden viure avui una jornada històrica. Tres-cents anys després del Tractat de la Unió, que fusionava Anglaterra i Escòcia en el regne de la Gran Bretanya, i deu anys després de la devolution (autonomia) impulsada pel govern de Tony Blair, el Partit Nacional Escocès (SNP) d’Alex Salmond aspira a posar fi a una hegemonia laborista de mig segle i convertir-se en la formació amb més diputats al Parlament d’Edimburg.

Els últims sondejos, d’ahir mateix, preveuen un resultat ajustat i apunten la necessitat d’aliances postelectorals per decidir el nou executiu escocès. Segons les enquestes, la formació més votada en les legislatives d’avui serà l’SNP, que obtindria 43 escons al Parlament de Holyrood (format per 129 membres). En segona posició, i remuntant els pèssims resultats que li auguraven, quedaria el Partit Laborista del primer ministre sortint, Jack McConnell (42 diputats), mentre que els Liberals Demòcrates de Nicol Stephen farien realitat el desig de ser decisius en la formació del futur executiu.

En contrast amb les eleccions legislatives de Gal·les i les municipals d’Anglaterra, que també se celebren aquest dijous, els comicis escocesos han tingut una campanya electoral molt intensa, en especial perquè la idea d’independència ha estat en el debat polític gràcies a la promesa dels nacionalistes de convocar un referèndum el 2010 si arriben al poder. Beneficiant-se d’un cansament acumulat respecte als laboristes i Tony Blair, Salmond s’ha esforçat a atreure els qui desitgen un canvi a Edimburg i els que volen que els escocesos puguin decidir més sobre allò que els afecta.

En un Parlament sense una majoria clara, els partits es veuran abocats a àrdues negociacions postelectorals. Amb un programa social força semblant, nacionalistes i Liberals Demòcrates semblen ser els que tenen més números per obrir el ball. Un dels temes més espinosos serà un eventual referèndum d’independència, al qual els liberals s’oposen. Salmond ha estat hàbil i, desmentint els auguris apocalíptics anunciats pels dirigents laboristes davant una Escòcia independent, ha evitat parlar de ruptura traumàtica i sempre s’hi ha referit positivament, malgrat que no ha aclarit què és exactament la independència i si implicaria el divorci total amb Anglaterra o n’hi hauria prou de reforçar els poders que té Edimburg.

Als comicis de Gal·les, els sondejos presagien un retrocés dels laboristes, que podrien haver de revalidar la coalició amb els Liberals Demòcrates que va funcionar del 2000 al 2003. En les municipals angleses, els laboristes també temen pèrdues, donant un trist comiat a Blair i una bufetada de benvinguda al seu hereu, Gordon Brown, escocès, que per a més contrarietat es podria veure forçat a negociar amb els nacionalistes de l’SNP, a Edimburg.