El crac financer posa en qüestió la independència escocesa
Món
La setmana en què el Partit Nacionalista Escocès (SNP) celebra el seu congrés anual, que aquesta tarda tanca el primer ministre Alex Salmond, líder dels independentistes del país, Londres i Edimburg han protagonitzat un inusual foc creuat. La raó última és el referèndum sobre la independència que l’SNP té programat per al 2010, una opció que aquesta mateixa setmana era qualificada des de les pàgines del Times per l’analista polític Angus McLeod de “fantasia independentista”.
La llenya per a tant de foc és la intervenció del Tresor britànic en el rescat de dues de les institucions financeres amb més tradició a Escòcia, el Royal Bank of Scotland (RBS) i Halifax Bank of Scotland (HBOS).
¿Podria una Escòcia independent haver evitar el col·lapse dels seus dos bancs? Els crítics amb l’SNP sostenen que no, raó suficient per no considerar seriosament la qüestió mai més. Entre els crítics, esclar, hi ha el premier britànic, Gordon Brown: “Junts, més forts; separats, més febles”, va dir a les càmeres de BBC Scotland.
Elecció a Glasgow
Brown, tibant potser massa la corda, obria així les hostilitats de cara a l’elecció parcial de Glenrothes, que tindrà lloc el 6 de novembre; una elecció en què el líder laborista es juga un renovat capital polític i en la qual l’SNP vol consolidar el seu continuat ascens des que va arribar al govern, el maig de 2007. Aquest ascens ja va ser apuntat, contra tot pronòstic, amb la victòria, a l’inici de l’estiu, al feu laborista de Glasgow Est.
Salmond, però, s’hi ha tornat. No amb una entrevista sinó amb dues, també a BBC Scotland. La segona, ahir mateix, des de Perth, localitat on l’SNP està celebrant el seu congrés. I encara que sap que la quantitat que el govern britànic destina a recapitalitzar RBS i HBOS, 32.000 milions de lliures, supera en 2.000 milions el seu pressupost, no es va estar de dir que Escòcia “té prou recursos” per fer front a una eventualitat semblant.
I és que en el full de ruta de l’SNP cap a la sobirania es compta amb els ingressos del petroli i el gas del mar del Nord per enfortir les arques públiques. I, igualment, comptava amb el pes financer de RBS i HBOS, en part sota control públic britànic, quan s’hagi completat el procés de recapitalització.
No és estrany, doncs, que ahir, una vegada més, Salmond qüestionés la fusió entre Lloyds TSB i HBOS i insinués interessos polítics més enllà dels estrictament financers: “Fa unes setmanes, l’oferta de Lloyds TSB era l’única aposta. Però ara estem en una situació en què el govern ha decidit assegurar el sector financer a través d’una recapitalització. Per tant, la qüestió central és: aquesta recapitalització és assequible per a HBOS com a banc en solitari?”.
A més de la preocupació per la pèrdua de llocs de treball que implicaria la unió de tots dos bancs, darrere d’aquesta pregunta se n’amagava una altra: “¿Tindria una Escòcia independent el suport d’un banc en mans d’una potència estrangera?”.
En tot cas, el líder escocès deia ahir que, ara per ara, “el problema real és no tenir els ingressos del petroli donant suport a la nostra economia, com els té Noruega, un país que té unes previsions de creixement per al 2009 del 2%, tot i l’actual conjuntura”.
Pel que fa a la Gran Bretanya, les previsions no són tan optimistes. A més, els darrers tres mesos l’atur ha pujat, per bé que Escòcia encara està un punt per sota (4,7%) de la mitjana de l’Estat (5,7%).
Mentre no arriba el 2010, el que ara es pregunta tothom és si la recessió serà tan dura com s’apunta o més i, sobretot, el que cal és saber a qui en farà responsable la població. Alex Salmond acusava ahir “Gordon Brown i la seva època d’irresponsabilitat, que han dut aquest país [Escòcia] a un pas de la recessió”.
