Política
Salmond presenta el seu pla de govern al Parlament
Anuncia mesures en àmbits com economia i ensenyament i reitera que vol fer un referèndum sobre el futur d'Escòcia
El primer ministre britànic, l’escocès Gordon Brown, s’enfada amb les preguntes sobre Escòcia.
En la roda de premsa mensual a Downing Street, el premier va contestar amb virulència una pregunta sobre el referèndum que té previst convocar el govern del Partit Nacional Escocès (SNP) sobre el futur d’Escòcia.
La consulta plantejarà tres escenaris polítics: situació actual, augment de competències o independència.
Brown va llançar una galleda d’aigua freda sobre el referèndum el dia que el primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar el seu programa de govern per a aquest curs polític. “L’SNP [independentista] només té un terç dels vots, jo no estic disposat a ignorar dos terços dels votants [unionistes]. Al marge de les maniobres que faci l’SNP, la majoria dels escocesos volen mantenir la unió del Regne Unit [Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord]. Ja m’encarregaré prou que així sigui”, va respondre Brown amb to enutjat.
Al Partit Laborista britànic –ara liderat per Gordon Brown– li ha sortit malament la jugada, perquè creia que amb la devolution (autonomia) ofegaria l’independentisme. En canvi, als escocesos els ha agradat l’autonomia política i administrativa que tenen des del 1999, i majoritàriament, volen més poders per a les institucions autonòmiques.
La galleda d’aigua freda llançada per Brown sobre el referèndum previst per l’SNP per a l’any 2010 no va fer gaire efecte al Parlament de Holyrood (a Edimburg), on ahir Salmond va presentar el programa de govern, amb reformes en temes com ensenyament, sanitat i economia.
Ambiciosos, però tímids
Els independentistes escocesos són molt ambiciosos a llarg termini, però molt tímids a curt termini. Amb 47 dels 129 escons de la Cambra –un més que el Partit Laborista– caminen amb por.
Mesures com l’abolició dels peatges per creuar els ponts –les autopistes són de franc– han rebut el suport unànime dels partits. Altres plans més agosarats com la substitució dels impostos municipals –sobre l’habitatge– per uns altres que tinguin en compte els ingressos com a barem per establir la fiscalitat local han entrat en període de “consulta”.
L’SNP continua demanant “per justícia” una part dels diners generats pel petroli del mar del Nord. El cap del govern escocès va envoltar-se de dues dones, la viceprimera ministra Nicola Sturgeon, segona en el lideratge del partit de Salmond, i l’advocada Roseanna Cunningham, per defensar el seu programa.
La laborista Cathy Jamieson els va criticar dient: “Hem passat de les promeses de franc a les promeses trencades”.
En la roda de premsa mensual a Downing Street, el premier va contestar amb virulència una pregunta sobre el referèndum que té previst convocar el govern del Partit Nacional Escocès (SNP) sobre el futur d’Escòcia.
La consulta plantejarà tres escenaris polítics: situació actual, augment de competències o independència.
Brown va llançar una galleda d’aigua freda sobre el referèndum el dia que el primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar el seu programa de govern per a aquest curs polític. “L’SNP [independentista] només té un terç dels vots, jo no estic disposat a ignorar dos terços dels votants [unionistes]. Al marge de les maniobres que faci l’SNP, la majoria dels escocesos volen mantenir la unió del Regne Unit [Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord]. Ja m’encarregaré prou que així sigui”, va respondre Brown amb to enutjat.
Al Partit Laborista britànic –ara liderat per Gordon Brown– li ha sortit malament la jugada, perquè creia que amb la devolution (autonomia) ofegaria l’independentisme. En canvi, als escocesos els ha agradat l’autonomia política i administrativa que tenen des del 1999, i majoritàriament, volen més poders per a les institucions autonòmiques.
La galleda d’aigua freda llançada per Brown sobre el referèndum previst per l’SNP per a l’any 2010 no va fer gaire efecte al Parlament de Holyrood (a Edimburg), on ahir Salmond va presentar el programa de govern, amb reformes en temes com ensenyament, sanitat i economia.
Ambiciosos, però tímids
Els independentistes escocesos són molt ambiciosos a llarg termini, però molt tímids a curt termini. Amb 47 dels 129 escons de la Cambra –un més que el Partit Laborista– caminen amb por.
Mesures com l’abolició dels peatges per creuar els ponts –les autopistes són de franc– han rebut el suport unànime dels partits. Altres plans més agosarats com la substitució dels impostos municipals –sobre l’habitatge– per uns altres que tinguin en compte els ingressos com a barem per establir la fiscalitat local han entrat en període de “consulta”.
L’SNP continua demanant “per justícia” una part dels diners generats pel petroli del mar del Nord. El cap del govern escocès va envoltar-se de dues dones, la viceprimera ministra Nicola Sturgeon, segona en el lideratge del partit de Salmond, i l’advocada Roseanna Cunningham, per defensar el seu programa.
La laborista Cathy Jamieson els va criticar dient: “Hem passat de les promeses de franc a les promeses trencades”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
