Política

Irlanda del Nord fa història

El nou govern protestant-catòlic posa fi a gairebé 40 anys de conflicte civil, amb més de 3.000 morts

El líder del Partit Democràtic de l'Ulster (DUP, protestant), Ian Paisley, i el número dos del Sinn Féin, Martin McGuinness, han estat elegits avui ministre principal i viceministre principal, respectivament, del nou govern compartit d'Irlanda del Nord per l'Assemblea de Stormont.

L'elecció de tots dos, que ja havia estat acordada prèviament en una històrica trobada entre Paisley i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, aquest febrer passat, no va comptar amb cap resistència i suposa el fi del control directe que Londres havia mantingut sobre Irlanda del Nord en els cinc últims anys arran de l'escàndol de les escoltes a Stormont per part de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).

Immediatament després de la seva elecció, Paisley ha prestat jurament del seu càrrec, prometent cooperar amb els catòlics i amb el veí govern d'Irlanda. Poc després, McGuinness, ex membre de l'IRA, ha prestat jurament també del seu càrrec com a número dos del nou executiu que compondran 12 ministres, entre catòlics i protestants.

Obligació
El jurament els obliga a recolzar la policia a Irlanda del Nord i els tribunals britànics, condició a la qual històricament el Sinn Féin s'hi havia negat.

A continuació han prestat jurament la resta de membres del gabinet. Els unionistes de Paisley ocuparan cinc carteres, mentre que el Sinn Féin tindrà quatre, els protestants moderats de l'UUP rebran dos i els catòlics moderats del Partit Social Demòcrata i del Partit Laborista tindran un, respectivament.

A l'acabament d'aquest acte, els 107 membres de l'Assemblea no han aplaudit al nou gabinet sinó que han passat al següent assumpte de l'ordre del dia, mentre que McGuinness i Paisley han abandonat la cambra per discutir, juntament amb els seus assessors de premsa, sobre la seva compareixença conjunta acompanyats dels primers ministres britànic, Tony Blair, i irlandès, Bertie Ahern.

Al final de la breu cerimònia d'investidura han començat els discursos per a la història.

Primer Paisley, escortat per Blair i Ahern a la seva esquerra i McGuinnes a la dreta, s'ha declarat convençut que "ha arribat l'hora de la pau a Irlanda del Nord". "Ha arribat el moment en què l'odi no ens governarà. Serà bo prendre part d'aquest meravellós procés de curació en aquesta província", ha dit Paisley. "En la política, com en la vida, és molt cert que no sempre pots aconseguir el cent per cent del que vols. Arriba un moment que cal conformar-se amb el que has guanyat i seguir cap endavant", ha afegit.

Nova era
McGuinness ha advertit que la nova relació amb el DUP tindrà alts i baixos, però ha recordat que el poble va deixar clar en les últimes eleccions que vol "una nova era de pau i reconciliació".

Tony Blair, per la seva banda, ha dit: "Irlanda del Nord era sinònim de conflicte. Semblava que els problemes no eren fruit d'una disputa sino d'una forma de vida. Aquí hi ha una lliçó per a qualsevol lloc en conflicte. La principal lliçó és que cal perserverar, no abandonar mai, no creure que la gent vol conflicte quan en realitat vol una oportunitat per viure en pau".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.