El PSOE intenta tancar un acord de mínims per a la llei de la memòria

La negociació de la llei de la memòria històrica arriba a la seva recta final. O hi ha acord aquesta setmana, o el projecte quedarà al fons del calaix perquè no hi haurà temps material per tramitar-lo abans que conclogui l’any i la legislatura. Els darrers dies el govern socialista i el portaveu del grup al Congrés, Diego López Garrido, han intensificat els contactes en tres fronts: CiU, PNB i IU-ICV, amb el benentès que el PP i ERC, per motius oposats, quedaran fora del consens.

L’objectiu de José Luis Rodríguez Zapatero és obtenir un acord de mínims amb aquests tres grups per complir amb un compromís de legislatura, però sense que el contingut li suposi un nou front de conflicte amb el PP. El suport de CiU i PNB els garanteix “la centralitat” necessària perquè el PP no pugui dir que la llei està feta des de la “radicalitat”, però tampoc no volen que Gaspar Llamazares i Joan Herrera se n’apartin perquè deixarien fora una part important d’afectats. En el cas d’ERC, fa temps que va desmarcar-se d’una llei que veuen excessivament descafeïnada.

Tot i que des del PSOE s’afirma que l’acord amb CiU i PNB està gairebé tancat, IU-ICV no ha dit la darrera paraula: exigeix la condemna explícita del franquisme i millorar la fórmula jurídica per declarar la il·legalitat dels judicis, alhora que vol solucions als símbols, arxius i fosses. “Si no compleixen, trenquem”, avisen. A tot això s’hi afegeix un nou entrebanc, el del referèndum basc, que pot provocar en el PSOE la temptació de fer fracassar l’acord per evitar-se un nou front de batalla amb el PP de cara a les generals.