La guerra per la terra boliviana

El departament oriental de Santa Cruz té la concentració més gran de terra de tot Bolívia i els clams autonòmics de la seva elit adquireixen tota la seva dimensió quan s’interpreten com a oposició a la reforma agrària impulsada pel govern d’Evo Morales. Basats en el clam popular dels habitants de Santa Cruz, els estatuts autonòmics que demà se sotmetran a referèndum atorguen a les autoritats departamentals, i sobretot al governador, el control total de la política de terres. Però per al govern central aquest punt és inacceptable.

L’Institut Nacional de Reforma Agrària (INRA) estima que al departament de Santa Cruz, el més extens de Bolívia, quatre famílies tenen 803.000 hectàrees, el 4% de tota la terra distribuïda. La xifra puja a 1,4 milions d’hectàrees si es compten les 24 famílies més poderoses de Santa Cruz. “És evident que la qüestió de la terra està al darrere dels reclams autonòmics. Entre els dirigents de Santa Cruz hi ha persones amb més de 50.000 hectàrees de terra”, explica a l’AVUI el viceministre de Terres de Bolívia, Alejandro Almaraz.

Aquest funcionari té a càrrec seu la política de sanejament, que consisteix a investigar l’origen dels títols de propietat i, esporàdicament, expropiar les terres il·legals en benefici de les comunitats indígenes. La seva última incursió a Camiri, a la província de Santa Cruz, va acabar amb violència perquè els ramaders s’oposaven a la feina dels inspectors. Almaraz va prometre que el sanejament continuarà després del referèndum, “agradi o no als terratinents”.

Un bé adquirit
“La distribució agrària a Santa Cruz es va fer amb molt poca consideració pels indígenes. La reforma de l’any 1953 atorgava petites dotacions als peons de les hisendes, però a Santa Cruz els amics del poder van aconseguir dotacions immenses. Ara veuen aquestes extensions com un bé adquirit i les volen protegir amb l’excusa de les autonomies”, explica Xavier Albó, antropòleg jesuïta d’origen català. Per Albó, la base del problema és l’origen fraudulent d’aquestes grans extensions. La política de sanejament oficial toca interessos poderosos que, a parer d’aquest analista, “ensenyen la cua” amagats rere l’estatut autonòmic.

A Santa Cruz, però, entenen que aquest argument és “interessat”. “L’essència del problema és la descentralització i la modernització de l’Estat. Les acusacions oficials cap a la reforma agrària amaguen que el referèndum és un procés profundament democràtic”, diu Roger Miguel Tuero, president de l’Associació Boliviana de Ciències Polítiques de Santa Cruz. El problema està en l’existència de petits grups que s’han apropiat il·legalment de la terra i que avui “són el pretext del govern nacional per atacar les autonomies”.

Polèmica mesura presidencial
El problema de la distribució va créixer amb l’arribada d’Evo al poder. Morales va introduir una petita modificació a la llei de terres de 1996 i va crear els territoris comunitaris originaris (TCO). La nova Constitució, aprovada per la majoria oficialista en una assemblea constituent, atorga poders autonòmics als TCO en detriment dels departaments. “Els interessos de les comunitats topen amb les elits de Santa Cruz, que no estan disposades a cedir terreny”, segons Albó.

Demà Santa Cruz celebrarà el referèndum malgrat l’oposició de l’executiu i el rebuig internacional. Els moviments camperols del departament, sense excepció, no donaran suport als estatuts i faran una crida a l’abstenció “per no donar-los legitimitat”. Hi haurà boicot? “No prendrem cap mesura de força contra el referèndum”, va dir el secretari de terra de la Coordinadora de Pobles Ètnics de Santa Cruz, Ramiro Galindo. Una decisió que Evo Morales agrairà. n