Política

Eleccions 9-M: Catalunya, decisiva

Ana Bote­lla diu que va saber que el PP per­dia les elec­ci­ons del 2004 quan va conèixer l’alta par­ti­ci­pació que hi havia a Cata­lu­nya. El bipar­ti­disme de la gran majo­ria de comu­ni­tats de l’Estat davant la plu­ra­li­tat i la poca implan­tació dels popu­lars al Prin­ci­pat fan deci­sius els 47 dipu­tats que en aquests comi­cis trien els cata­lans, al cos­tat dels 61 d’Anda­lu­sia, on les elec­ci­ons coin­ci­dei­xen amb les autonòmiques, que domina el soci­a­lista Manuel Cha­ves. El PSOE va treure 16 escons al PP el 2004, un més dels 15 del PSC sobre el PP.

I davant de la bipo­la­rit­zació extrema de la cam­pa­nya, que l’atemp­tat d’ETA pot, fins i tot, haver aug­men­tat, els elec­tors cata­lans tenen diver­ses pos­si­bi­li­tats per fer girar la clau cap a un cantó o l’altre, amb la gran incògnita de l’abs­tenció. Aquesta és la cam­pa­nya en què més s’ha inci­dit que la tria és exclu­si­va­ment entre el PSOE i el PP, entre José Luis Rodríguez Zapa­tero i Mari­ano Rajoy. Si la tria mas­siva és per l’opció per la qual ha tre­ba­llat el PSC –amb l’argu­ment d’inci­dir en el PSOE des de dins–, els per­ju­di­cats seran CiU i ERC –amb permís d’ICV–, que s’han pas­sat la part final de la cam­pa­nya aler­tant del risc d’una majo­ria abso­luta soci­a­lista. L’altra opció és, jus­ta­ment, la tria entre els par­tits naci­o­na­lis­tes i amb grup propi, amb l’objec­tiu que puguin con­di­ci­o­nar la gover­na­bi­li­tat a l’Estat, ja sigui dins del govern o per l’aritmètica par­la­mentària.
I la ter­cera qüestió és votar o no votar. L’abs­tenció és la gran incògnita, espe­ci­al­ment a Cata­lu­nya, i és una pre­o­cu­pació trans­ver­sal. Pre­o­cupa al PSC perquè té un elec­to­rat més exi­gent que el del PP. I pre­o­cupa a CiU i a ERC perquè temen que la des­a­fecció pel mal­trac­ta­ment històric per part de l’Estat que van inten­tar cana­lit­zar amb la mani­fes­tació de l’1-D s’acabi con­ver­tint en abs­tenció o en vots en blanc i que siguin ells els per­ju­di­cats quan, para­do­xal­ment, alhora que creix la des­a­fecció política, aug­men­ten els insa­tis­fets amb el grau d’auto­no­mia i els par­ti­da­ris d’un Estat propi o fede­rat.

Queda per resol­dre la incidència que aca­barà tenint l’atemp­tat d’ETA l’últim dia de cam­pa­nya. Fa qua­tre anys es va votar sota una forta com­moció, però el con­text ara és dife­rent i la reacció dels dos grans par­tits espa­nyols, també. De moment, amb tensió con­tin­guda, han evi­tat apro­fun­dir en la seva divisió.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.