Cristina Fernández de Kirchner és la primera dona que guanya la presidència argentina a les urnes

La primera dama, Cristina Kirchner, es va convertir ahir en la primera dona a ser elegida presidenta de l’Argentina. Dues enquestes a peu d’urna a les quals va tenir accés l’AVUI, una oficialista i una altra independent, atorgaven a la senadora més del 45% dels vots, suficients, segons la llei electoral, per guanyar en primera volta.

Amb més del 23% hi havia la liberal cristiana Elisa Carrió, al capdavant de Coalició Cívica, que no va poder remuntar la diferència que li atorgaven els sondejos malgrat haver fet un bon resultat a la ciutat de Buenos Aires i en importants capitals de l’interior, com ara Córdoba i Rosario.

Cristina succeirà el seu marit a la presidència el pròxim 10 de desembre, després d’una elecció que, per primera vegada en la història del país sud-americà, s’ha resolt entre dues dones. L’exministre d’Economia Roberto Lavagna, que a l’inici de la campanya ocupava un còmode segon lloc, va confirmar la baixa percebuda durant la setmana prèvia als comicis i es va situar tercer, amb el 14% dels vots. La llei electoral argentina estableix que per guanyar en primera volta, un candidat necessita el 45% dels vots o obtenir-ne el 40% i més de 10 punts d’avantatge sobre el segon.

Sempre segons sondejos a peu d’urna, Cristina Kirchner ha trobat la base del seu triomf en el popular segon cordó industrial de la capital, clau per ser el lloc de reserva del vot peronista fidel que respon als poderosos alcaldes locals. No hi va haver sorpreses al govern de Buenos Aires, on l’actual vicepresident Daniel Scioli va obtenir un còmode triomf davant la candidata de Coalició Cívica, l’exradical Margarita Stolbizer. Buenos Aires concentra un terç del cens electoral i es considera peça fonamental per a la governabilitat nacional.

La d’ahir no va ser una elecció tranquil·la, com acostuma a passar a l’Argentina. La justícia electoral es va veure obligada, per primera vegada des del retorn a la democràcia el 1983, a allargar una hora la jornada a la ciutat de Buenos Aires. No va ser per un excepcional fervor popular, sinó per la reticència dels ciutadans a fer de presidents de mesa, cosa que va ajornar l’inici dels comicis als cascos urbans. Els col·legis van exhibir una aglomeració sense precedents de votants, que en molts casos van haver d’esperar més de dues hores per votar. No van faltar els qui amenaçaven els qui deien que no votarien, malgrat que en aquest país és obligatori. A mig matí, el director de la justícia electoral, Alejandro Tulio, havia assegurat que tot anava “cent per cent normal”.

Celebració oficialista
Ahir a la nit l’oficialisme es preparava per celebrar el triomf a la seva fortalesa, on havien estat convocats més de 1.800 convidats.