Política

Morales afronta una onada de processos autonòmics a Bolívia

Els departaments de Beni, Tarija i Pando planifiquen els seus referèndums per al juny

El referèndum autonòmic celebrat diumenge al departament bolivià de Santa Cruz de la Sierra és només el primer d’una sèrie que es reiniciarà l’1 de juny a Beni i Pando i conclourà 22 dies després a Tarija, on hi ha el 85% del gas bolivià. Juntament amb Santa Cruz, els tres departaments formen l’anomenada mitja lluna, la zona més pròspera del país andí.

El previsible triomf del sí als Estatuts Autonòmics d’aquests departaments posarà el president bolivià, Evo Morales, davant la necessitat de negociar un canvi en la nova Constitució de l’Estat (que encara ha de ser ratificada en referèndum) que permeti adaptar-la als reclams de polítiques menys centralistres. “La batalla de Tarija serà decisiva. Pot posar el president davant la perspectiva que un 60% del país es posi al bàndol de les autonomies”, assegura l’analista polític Humberto Vacaflor.

La perspectiva negociadora no és la millor. L’oficialista Moviment al Socialisme (MAS) va decidir ahir que no esperarà el diàleg amb els governadors i que a partir d’ara impulsarà la consulta popular per aprovar la nova carta magna. L’argument del partit de govern és que l’oposició no ha respost a les crides llançades diumenge per Evo Morales per asseure’s a negociar un nou règim autonòmic. “No hi ha cap necessitat de continuar esperant. Si no volen diàleg, bé, no hi ha diàleg”, va dir el diputat del MAS, Félix Rojas.

Segons l’oposició, en canvi, el problema és que la nova Constitució sorgida d’una Assemblea constituent de majoria oficialista no és viable per als interessos autonòmics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.